Aquesta és una captura de pantalla de la finestra Estableix l'emplaçament geogràfic: Canviar l'emplaçament geogràfic Finestra d'establiment de l'emplaçament Disposa d'una llista de més de 3.400 ciutats predefinides per a poder-ne triar una. Establiu el vostre emplaçament seleccionant una ciutat d'aquesta llista. Quan se'n selecciona una, aquesta apareixerà en el mapa del món com a un petit punt sobre el qual apareix un punt de mira vermell. Eina d'emplaçament geogràfic FiltratgeNo resulta pràctic desplaçar-se a través d'una llista amb més de 3.400 emplaçaments per a cercar una determinada ciutat. Per a facilitar les cerques, podeu filtrar la llista introduint text en els quadres que hi ha a sota del mapa. Per exemple, en la captura de pantalla, apareix el text A en el quadre Filtre de ciutat:, i també s'ha introduït Te en el camp Filtre de província: i EUA en el Filtre de país:. Observeu que totes les ciutats mostrades a la llista posseeixen noms de ciutat, província i país que comencen pel text introduït en aquests camps, i que el missatge que hi ha a sota dels quadres de filtre indica que s'han trobat sis ciutats coincidents. També podeu comprovar que els punts del mapa que representen a aquestes sis ciutats han estat pintats en color blanc, mentre que la resta de ciutats romandrà en gris. A la llista també es pot filtrar pel seu emplaçament en el mapa. Fent clic en algun lloc del mapa del món es mostraran les ciutats existents en dos graus al voltant de l'emplaçament desitjat. En aquesta ocasió, podreu cercar per nom o per posició, però no per ambdues opcions a la vegada. En altres paraules, quan feu clic a sobre del mapa, els noms filtrats seran ignorats, i viceversa. Eina d'emplaçament geogràfic Emplaçaments a midaLa informació de longitud, latitud i zona horària (desplaçament TU) per a l'emplaçament actualment seleccionat es mostra en els quadres existents a la part inferior de la finestra. Si estimeu que algun d'aquests valors no és prou precís, el podeu modificar directament i prémer el botó + (Afegeix la ciutat) perquè es recordi la vostra versió personalitzada de l'emplaçament. També podeu definir un emplaçament completament nou prement el botó Neteja els camps i introduint-hi les vostres dades. Observeu que heu d'introduir totes les dades a excepció de l'opcional Província:/País: per a poder-hi afegir l'emplaçament nou. El &kstars; carregarà automàticament els emplaçaments personalitzats en futures sessions. Si us plau, en aquest punt cal tenir en compte que l'única manera d'eliminar un emplaçament personalitzat serà eliminant la línia adequada des del fitxer kstars/mycities.dat a la vostra carpeta qtpaths --paths GenericDataLocation . Us demanem que si afegiu emplaçaments (o si en modifiqueu els existents), ens envieu el vostre fitxer mycities.dat perquè puguem afegir-los a la llista principal. Data i hora La simulació del rellotgeQuan s'inicia el &kstars;, la data i l'hora es prenen del rellotge del sistema de l'ordinador, i el rellotge del &kstars; comença a comptar en sincronització amb l'hora real. Si voleu aturar el rellotge, seleccioneu l'element de menú Hora Atura el rellotge o bé feu clic sobre la icona Atura el rellotge de la barra d'eines. Podeu fer que el rellotge funcioni més lent o més ràpid del normal, o fins i tot que vagi enrere, utilitzant el botó de selecció de valors de passos de temps que hi ha a la barra d'eines. Aquest botó de selecció de valors posseeix dos jocs de botons amunt/avall. El primer estarà disponible per als primers 83 passos de temps, un a un. El segon saltarà a la següent unitat de temps més gran (o més petita), el qual us permetrà realitzar canvis més grans de passos de temps d'una manera ràpida. Data i hora ConfiguracióLa podeu establir seleccionant l'element de menú Hora Estableix la data i l'hora... o bé prement la icona Estableix la data i l'hora en la barra d'eines. La finestra Estableix la data i l'hora utilitza un giny estàndard del &kde; per a seleccionar la data, junt amb un botó de selecció de valors per a establir l'hora i els minuts. Si voleu tornar a sincronitzar el rellotge de la simulació amb el de la CPU, simplement seleccioneu l'element de menú Hora Estableix l'hora a ara. Data i hora Interval estès de dadesEl &kstars; pot acceptar dates molt antigues, fins i tot més enllà dels límits imposats per QDate. En l'actualitat, podeu establir dates entre els anys -100.000 i +100.000. Encara més. Està previst que s'ampliï dit interval en futures versions. No obstant això, cal tenir en compte que la precisió de la simulació es veurà més afectada com més remota sigui la data a examinar. Això resulta especialment cert per a les posicions dels cossos en el sistema solar. Finestra de configuració del &kstars; La finestra de Configuració - &kstars; permet modificar un ampli ventall d'opcions de configuració. Hi podeu accedir amb la icona Configura de la barra d'eines o seleccionant l'element de menú Arranjament Configura el &kstars;.... La finestra es representa a sota: Finestra «Configuració - &kstars;» Finestra «Configuració - &kstars;» La finestra Configuració - &kstars; està dividida en catorze pàgines: Catàlegs, Sistema solar, Satèl·lits, Supernoves, Guies, Terreny, Superposició d'imatges, Colors, FITS, INDI, Ekos, Xplanet, Avançat i Desenvolupador. Finestra de configuració del &kstars; La pàgina CatàlegsA la pàgina Catàlegs, determinareu diverses propietats relatives a la visualització dels catàlegs d'objectes d'estrelles i del cel profund. Finestra de configuració del &kstars; La pàgina Sistema solarA la pàgina Sistema solar, podreu especificar si es mostraran el Sol, la Lluna, els planetes, els cometes i els asteroides. Finestra de configuració del &kstars; La pàgina Satèl·litsLa pàgina Satèl·lits permet definir les opcions de visualització per als satèl·lits. Finestra de configuració del &kstars; La pàgina SupernovesLa pàgina Supernoves permet gestionar com mostrarà el &kstars; les supernoves. Finestra de configuració del &kstars; La pàgina GuiesLa pàgina Guies permet decidir si mostrar certs objectes (&ead;, línies de les constel·lacions, noms de les constel·lacions, el contorn de la Via Làctia). Cultura del cel És possible triar una Cultura del cel: per a les línies de constel·lació i els noms en aquesta pàgina. La versió actual del &kstars; inclou les dades de més d'una dotzena de cultures del cel. Finestra de configuració del &kstars; La pàgina Terreny Imatge del terreny PersonalitzarLa pàgina Terreny permet establir el terreny o la imatge del paisatge i configurar les seves opcions d'acceleració. Finestra de configuració del &kstars; Pàgina de superposicions d'imatges Superposicions d'imatges PersonalitzarLa pàgina Superposicions d'imatges permet afegir i gestionar les vostres pròpies imatges que es mostraran en el mapa celeste. Finestra de configuració del &kstars; La pàgina Colors Esquemes de color PersonalitzarLa pàgina Colors permet establir l'esquema de color i definir esquemes de color personalitzats nous. Per a una explicació detallada de les opcions a la pàgina FITS, vegeu la secció Configurar el FITS. Per a una explicació detallada de les opcions a la pàgina INDI, vegeu la secció Configurar INDI. Per a una explicació detallada de la suite d'astrofotografia Ekos, vegeu la secció Ekos d'aquest manual. Finestra de configuració del &kstars; La pàgina XplanetLa pàgina Xplanet proporciona un acurat control sobre el renderitzador de superfície de planetes del sistema solar Xplanet (s'ha d'instal·lar per separat). Finestra de configuració del &kstars; La pàgina AvançatLa pàgina Avançat proveeix un acurat control sobre els comportaments més subtils del &kstars;. Finestra de configuració del &kstars; La pàgina AvançatLa pàgina Desenvolupador permet activar o desactivar algunes opcions útils sobretot per als desenvolupadors o per a la gent que busca ajudar en els problemes de depuració. Actualment, activen el desament d'imatges durant l'enfocament automàtic, el guiatge i l'alineació de l'Ekos. Catàlegs Finestra de catàlegs Finestra de catàlegs Pàgina de catàlegs Resum curtA la pàgina Catàlegs, podreu configurar quins catàlegs d'objectes es mostraran al &kstars;, així com la quantitat d'informació que us agradaria incloure al mapa celeste. De manera predeterminada, el &kstars; inclou unes 300.000 estrelles amb nom i sense nom fins a 8 de magnitud. Per als objectes del cel profund, el catàleg inclòs és el Nou catàleg general (NGC), que inclou el Catàleg d'índex (IC) i el Catàleg Messier. El Nou catàleg general de nebuloses i cúmuls d'estrelles (abreujat com a NGC) és un catàleg d'uns 7.840 objectes del cel profund. El Catàleg d'índex de nebuloses i cúmuls d'estrelles (abreujat com a IC) serveix com un complement al NGC, i conté uns 5.386 objectes addicionals, coneguts col·lectivament com els objectes de l'IC. Podeu instal·lar catàlegs nous utilitzant l'Instal·lador de complements del &kstars;. Podeu obrir-lo mitjançant l'element de menú Dades Descarrega dades noves.... Podeu triar entre una llista de catàlegs, inclosos (però no limitat a): Catàleg NGC/IC de Steinicke: és un catàleg més complet que el NGC/IC. Catàleg de nebuloses planetàries Abell: és un catàleg de 86 nebuloses planetàries. La magnitud màxima està representada pel valor de 19,5 per a Abell 47. Catàleg de la regió HII de Sharpless: és el catàleg de Sharpless (SH2) de les regions HII (nebuloses difuses). Grups compactes d'Hickson: és un catàleg que consta de 99 grups compactes de galàxies. Catàleg d'estrelles Tycho-2: és un catàleg de més de 2,5 milions de les estrelles més brillants. Conté estrelles amb un valor de magnitud a partir de 8,0 fins a 12,5. Catàleg NOMAD de la USNO: és un catàleg d'uns 100 milions d'estrelles amb magnitud a partir de 12,5 fins a 16,5. Recordeu que cal tenir instal·lat Tycho-2. El següent és un resum dels catàlegs en el &kstars;: Nom Abreviatura Nombre d'objectes Magnitud Complement Predeterminat Catàleg predeterminat Predeterminat Uns 300.000 Fins a 8 de magnitud No Sí Tycho-2 Tycho2 Més de 2,5 milions 8,0 fins a 12,5 Sí No Conjunt de dades d'astronomia fusionades de l'observatori naval USNO NOMAD 100 milions 12,5 fins a 16,5 Sí No Nom Abreviatura Nombre d'objectes Magnitud Complement Predeterminat Nou catàleg general de nebuloses i cúmuls d'estrelles (OpenNGC) NGC 7.840 - No Sí NGC/IC de Steinicke - - - Sí No Catàleg de nebuloses planetàries Abell - 86 Fins a 19,5 de magnitud Sí No Catàleg de la regió HII de Sharpless Sh2 - - Sí No Grups compactes d'Hickson - 99 - Sí No Trobareu una llista potencialment més actualitzada a la documentació del repositori de catàlegs. Catàlegs Catàlegs d'estrellesLa secció Estels permet gestionar com es mostraran les estrelles al &kstars;. Podeu optar per veure-les o no, marcant la casella de selecció Catàlegs d'estrelles. Si la marqueu, s'habilitaran múltiples opcions. Per tant, podreu establir quantes estrelles es dibuixaran en el mapa emprant el control lliscant Densitat d'estrelles:. També podeu personalitzar el &kstars; per a canviar el nom i les magnituds de les estrelles. Els noms de les estrelles es dibuixaran al costat de les estrelles brillants. Per a mostrar les etiquetes de les estrelles més febles, feu pujar el control lliscant Densitat d'etiquetes:. Catàlegs Catàlegs del cel profundA sota de la secció d'estrelles, la secció Objectes del cel profund controla la visualització de diversos catàlegs d'objectes no estel·lars. Podeu alternar mostrar els objectes del cel profund i controlar si mostrar els seus noms i magnituds. De manera predeterminada, la llista d'objectes del cel profund inclou els catàlegs Messier, NGC i IC. Els catàlegs per complements estan disponibles a través de l'element de menú Dades Descarrega dades noves..., des d'on podreu descarregar els catàlegs proporcionats per l'equip del &kstars; i la comunitat a través del repositori de paquets de catàlegs. El control lliscant Zoom mínim dels DSO: controla el nivell de zoom mínim per al qual es mostraran els DSO. Augmentar el nivell de zoom mínim pot conduir a millores de rendiment quan es redueix el zoom del mapa celeste. El control lliscant Percentatge de memòria cau dels DSO: regula la quantitat que es manté en la memòria del catàleg mestre dels DSO. Si teniu problemes de memòria amb els catàlegs grans, intenteu reduir el percentatge. El control lliscant Densitat d'etiquetes: controla la densitat percebuda d'etiquetes per als DSO. Si les etiquetes es comencen a superposar i el mapa celeste comença a veure's massa ple, proveu ajustant aquesta opció. El Límit mínim de brillantor amb el zoom al màxim/mínim: regula fins a quina magnitud es mostraran els objectes en el mapa celeste (una magnitud més alta és més feble). Si es marca Mostra els objectes de magnitud desconeguda, sempre es mostraran els objectes de magnitud desconeguda. Les seccions següents detallaran com funcionen i es gestionen els catàlegs DSO en el &kstars;. Catàlegs del cel profund Base de dades Catàlegs del cel profund Sistema de base de dades Aquesta secció té com a objectiu presentar la base de dades de catàlegs del &kstars; en termes senzills però tècnics. Es pot ometre sense perdre res essencial, però ajuda a comprendre com tractar i crear catàlegs (personalitzats). Els catàlegs DSO en el &kstars; només són taules de base de dades SQL (SQLite3). Cada catàleg està representat per la seva pròpia taula que conté tots els seus objectes i una entrada en una taula de metadades del catàleg. A més, els catàlegs es poden importar o exportar des de i cap a fitxers de base de dades independents. Cada objecte té les propietats habituals com el nom i les coordenades, però a més compta amb dos ID. El primer és l'identificador únic específic per a l'objecte i es calcula aplicant el resum «hash» a tots els camps de l'objecte juntament amb l'identificador del catàleg. A causa que els objectes poden estar continguts en diversos catàlegs, cada objecte té un ID d'objecte addicional (OID) que identifica l'objecte físic i pot ser compartit per diversos objectes de catàlegs diferents. Per a accelerar la cerca dels objectes, tots els catàlegs habilitats es fusionen en una taula mestra. Cada catàleg té un número de prioritat i si ocorren diversos objectes amb el mateix OID, es carrega el del catàleg amb una prioritat major. Després, els objectes del catàleg mestre es dibuixen al cel i generalment estan disponibles en el &kstars;. Actualment, la desduplicació (l'assignació dels OID) només és admesa per les eines del repositori d'empaquetatge de catàlegs. L'objectiu d'aquesta cadena d'eines és crear catàlegs de forma reproduïble en un entorn homogeni. Cada catàleg s'implementa com un mòdul en Python i proporciona mètodes estàndard per a adquirir les dades, analitzar-les i trobar els duplicats en els altres catàlegs. Tots els catàlegs descarregables s'implementen d'aquesta manera. Si us agradaria que el vostre propi catàleg estigui disponible per al &kstars;, es recomana que l'implementeu com un paquet en el repositori. Les eines proporcionades allà són tan flexibles que haurien de funcionar. Per a obtenir més informació sobre com fer-ho, vegeu la documentació del repositori de catàlegs. Si no esteu familiaritzat amb la programació en Python, podreu demanar l'addició d'un catàleg obrint un tiquet en el repositori o contactant amb els mantenidors. El &kstars; també proporciona mitjans per a crear catàlegs personalitzats introduint les dades manualment o important taules CSV, però són menys flexibles i no ofereixen desduplicació. Catàlegs del cel profund IGU A la &IGU; de la gestió de catàlegs s'arriba a través de l'element de menú Dades Gestiona els catàlegs DSO... i es mostra a continuació. Gestor dels GSO La interfície de gestió de catàlegs DSO La interfície de gestió de catàlegs DSO A l'esquerra, es mostra una llista de catàlegs. En aquesta llista, es llegeixen les propietats clau del catàleg com a desactivades, incloent-hi si s'ha habilitat un catàleg, quin és el seu ID i el seu nom. La columna Mutable significa si es pot editar el catàleg o no. Els catàlegs que s'han descarregat des del repositori de catàlegs a través de l'element de menú Dades Descarrega dades noves... generalment són immutables, mentre que els catàlegs creats per l'usuari no ho són. Sempre podreu clonar un catàleg perquè sigui mutable. Els botons a la part superior dreta permeten afegir catàlegs a la base de dades. Importa un catàleg... Importa un catàleg en el format .kscat des d'un fitxer. En general, això es realitza per a provar versions noves de catàlegs que encara no han estat recollides pel servidor de descàrrega habitual. Amb els botons a la cantonada inferior dreta, podreu afegir, eliminar, modificar i explorar els catàlegs. Les seves accions sempre es refereixen al catàleg seleccionat (la fila ressaltada a l'esquerra). Crea un catàleg... Crea un catàleg nou. Vegeu . Activa / Desactiva Activa o desactiva un catàleg. Això es reflectirà en el mapa celeste quan es tanqui la &IGU; de gestió de catàlegs. Elimina Elimina un catàleg de la base de dades de catàlegs. Això es reflectirà en el mapa celeste quan es tanqui la &IGU; de gestió de catàlegs. Exporta... Exporta un catàleg a un fitxer .kscat. El fitxer resultant es pot importar amb el botó Importa un catàleg.... Clona... Fa una còpia exacta del catàleg i l'insereix a la base de dades. Això és útil si voleu fer modificacions a un catàleg immutable. No obstant això, cal tenir en compte que aquesta no és la forma recomanada d'alterar els catàlegs que proporciona el repositori d'empaquetatge de catàlegs, &pex;, els catàlegs descarregats a través de l'element de menú DadesDescarrega dades noves.... Colors Obre l'editor de colors del catàleg. (Vegeu ). Obrirà un diàleg que permetrà establir els colors en els quals es mostraran els objectes del catàleg seleccionat per a cada esquema de color. Més... Obre el diàleg Detalls del catàleg. (Vegeu ). Allà veureu el contingut del catàleg, així com una major informació de meta. Entre altres coses, també podreu editar el seu contingut (si és mutable). Diàleg de creació de catàlegs Diàleg de creació de catàlegs. A aquest diàleg s'arriba a través de la &IGU; de la gestió de catàlegs (vegeu ). El camp ID: es triarà automàticament però es pot canviar. El camp Color: estableix en quin color es mostraran els objectes del catàleg. Tots els altres valors són opcionals o tenen valors predeterminats sensats. Per descomptat, podreu canviar-los en un punt posterior. En fer clic a D'acord, s'afegirà un catàleg buit a la base de dades amb les metadades introduïdes en el diàleg i que després es podrà omplir amb objectes. (Vegeu i ). Catàlegs del cel profund Editor de colors dels catàlegs Editor de colors dels catàlegs L'editor de colors dels catàlegs. A aquest diàleg s'arriba mitjançant la &IGU; de gestió de catàlegs (vegeu ). Cada botó representa el color amb el qual es dibuixaran els objectes per a un esquema de color específic. En fer clic sobre un botó, podreu triar un color amb un selector de color. Els colors dels botons s'inicialitzen amb els colors predeterminats des de l'especificació del catàleg. El color predeterminat serà el color que es triarà per al catàleg si no hi ha un conjunt de colors per a un esquema de color. Catàlegs del cel profund Diàleg de detalls del catàleg Diàleg de detalls del catàleg El diàleg de detalls del catàleg. A aquest diàleg s'arriba a través de la &IGU; de gestió de catàlegs (vegeu ). A la cantonada superior esquerra, es mostra el catàleg de metadades. A la dreta, es mostra una taula de tots els objectes en el catàleg. La línia de cerca a sobre la taula, filtra els objectes per nom. Fer doble clic sobre una fila obrirà el diàleg Detalls de l'objecte (vegeu ). Seleccionar una fila permet el menú Objecte a l'esquerra. La selecció de múltiples files realitza l'acció d'un sol objecte per a cada objecte seleccionat. Edita... Edita l'objecte del catàleg. (Vegeu ). Elimina Elimina l'objecte del catàleg. A sota de la secció Objecte, es troben les opcions generals del catàleg. Edita la metainformació del catàleg... Edita les metadades del catàleg que es mostren a la part superior esquerra. Això obrirà el diàleg descrit a . Afegeix un objecte... Afegeix un objecte al catàleg. (Vegeu ). Importa CSV... Importa els objectes des d'un format de text tabular (csv, tsv, &etc;) al catàleg. (Vegeu ). Catàlegs del cel profund Afegir/Editar els objectes El diàleg Afegeix/Edita un DSO El diàleg Afegeix/Edita un DSO Aquest diàleg permet crear o editar un objecte del cel profund (DSO). La secció Bàsics conté els camps que s'han d'omplir. Nom: El nom de l'objecte que es mostrarà en el cel. Tipus: El tipus de l'objecte. AR / Dec (°, J2000): Les coordenades de l'objecte en graus i pel que fa a l'època J2000. Magnitud aparent: La magnitud aparent de l'objecte. La secció Opcional conté els camps de dades que són opcionals, es divideixen en dues subseccions. Estan establerts i es poden deixar en els seus valors predeterminats. La subsecció Informació de la mida, en minuts d'arc. L'objecte es modela com una el·lipse que es descriu pel seu eix major i menor. La subsecció Miscel·lània. Nom llarg: Un nom més llarg, més descriptiu. En general, el nom llarg és una cosa així com Galàxia Andròmeda per a l'objecte M31. També pot contenir designacions alternatives i noms en altres catàlegs. Identificador de catàleg: Un identificador intern del catàleg. Per exemple, a la captura de pantalla anterior, l'objecte s'origina des del catàleg OpenNGC on s'identifica cada fila per NGCXXXX. Flux: El flux de l'objecte. Només s'aplica per a les fonts de ràdio. Angle de posició (°): Si l'objecte s'estén, haurà de tenir alguna orientació en el cel. L'angle de posició és l'angle entre el seu eix major i una línia recta cap al pol nord. Important catàlegs en CSV Important catàlegs en CSV La captura de pantalla anterior mostra el diàleg Importació de CSV en el seu estat predeterminat. A la secció Entrada, podreu configurar l'analitzador de CSV. El Prefix del comentari: és el caràcter que assenyala les línies comentades a l'entrada. El Separador: s'ha d'ajustar per a adaptar-lo a la vostra entrada. En general, és , o ;, però poden aparèixer altres separadors. Finalment, podeu optar per ometre una sèrie de línies al començament del fitxer. El botó Selecciona/Llegeix... permet triar un fitxer CSV per a llegir-lo amb la configuració anterior. Després d'això, el diàleg es veurà com en la captura de pantalla a continuació. Important catàlegs en CSV, poblats Important catàlegs en CSV A la part superior dreta, podreu triar si les coordenades s'expressen en graus o hores/minuts/segons. La secció Mapatge permet mapar les columnes en el fitxer CSV als camps de dades en el &kstars;. Seleccionant Ignora s'assignarà el valor predeterminat per a aquest camp. Introduint el vostre propi text s'utilitzarà com el valor perquè es llegeixi cada objecte. La secció Tipus de mapatge mapa les cadenes als tipus d'objecte. Podeu afegir i eliminar els mapatges fent clic a + o -. En acabar de fer el mapatge, podreu provar la configuració fent clic a Vista prèvia per a llegir els primers objectes des del CSV. Si esteu satisfet, podreu fer clic a D'acord per a importar tot el catàleg o ajustar la configuració i fer una vista prèvia de nou. Com a referència, es mostra un mapatge per al catàleg d'OpenNGC en la captura de pantalla següent. Important catàlegs en CSV, OpenNGC Important catàlegs en CSV Finestra del Sistema solar Finestra del Sistema solar Finestra de configuració del &kstars; La pàgina Sistema solarA la pàgina Sistema solar, podreu especificar si es mostraran el Sol, la Lluna, els planetes, els cometes i els asteroides, i si els principals cossos seran dibuixats com a cercles o amb imatges reals. També podreu decidir si els cossos del sistema solar tindran adjuntades etiquetes de nom i controlar quants cometes i asteroides tindran etiquetes de nom. Hi ha una opció per a adjuntar automàticament una traça orbital temporal sempre que se segueixi a un cos del sistema solar i una altra per a decidir si el color de la traça del planeta s'ha de desfer dins del color de fons del cel. Finestra dels Satèl·lits Finestra dels Satèl·lits Finestra de configuració del &kstars; La pàgina Satèl·litsLa pàgina Satèl·lits permet establir les opcions de visualització per als satèl·lits. En primer lloc, podeu veure o ocultar els satèl·lits en el mapa celeste utilitzant la casella de selecció Mostra els satèl·lits de la secció superior Opcions de visualització. De manera predeterminada, els satèl·lits es dibuixen com a petits cercles plens de llum de color vermell amb una etiqueta opcional amb el nom de color vermell fosc al costat seu. Podeu activar o desactivar aquestes etiquetes marcant o no la casella de selecció Mostra les etiquetes. Es troba per sota de la casella de selecció Mostra els satèl·lits, dins de la secció Opcions. Els colors dels punts que representen els satèl·lits i les seves etiquetes de nom es poden personalitzar amb facilitat utilitzant la pàgina Colors des de la mateixa finestra Configuració - &kstars;. A més, els satèl·lits es poden dibuixar de la mateixa manera que les estrelles regulars, marcant la casella de selecció Mostra tant els satèl·lits com les estrelles. Per a només visualitzar els satèl·lits visibles des del vostre emplaçament geogràfic i l'hora actuals, seleccioneu Mostra únicament els satèl·lits visibles. El &kstars; pot dibuixar els satèl·lits artificials de molts grups predefinits. Per tant, podeu seleccionar la visualització d'un grup en particular, múltiples grups o subgrups seleccionats parcialment. Dins de cada grup, es presenta una llista de satèl·lits individuals. Per a seleccionar tots els satèl·lits d'un grup, cal marcar la casella de selecció del grup. També podeu seleccionar només els satèl·lits d'interès en cada grup. Els elements orbitals dels satèl·lits es poden actualitzar a través d'Internet prement el botó Actualitza els TLE. Una altra manera d'actualitzar els elements orbitals dels satèl·lits és utilitzar l'element de menú Dades Actualitzacions Actualitza els elements orbitals dels satèl·lits. Si coneixeu el nom d'un satèl·lit desitjat, podeu utilitzar el mètode cerca de satèl·lits que proporciona el &kstars;. Haureu d'introduir el nom del satèl·lit en el quadre de text Cerca satèl·lits i la llista es reduirà a només les millors coincidències. Podeu afegir satèl·lits nous als satèl·lits predeterminats del &kstars;, establint per a l'edició el fitxer kstars/data/satellites.dat. Cada línia en aquest fitxer és un grup de satèl·lits, cal que afegiu una entrada nova per al vostre grup de satèl·lits desitjat. Una entrada haurà de tenir el següent format: Nom del grup;nom_fitxer_local;URL. Per exemple: Iridium;iridium.tle;https://celestrak.com/NORAD/elements/iridium.txt. Finestra de les Supernoves Finestra de les Supernoves Finestra de configuració del &kstars; La pàgina SupernovesLa pàgina Supernoves permet decidir si es mostraran o no les supernoves, marcant la casella de selecció Mostra les supernoves. De manera predeterminada, les supernoves es dibuixaran com una petita marca + de color taronja clar. Quant als satèl·lits, el color de les supernoves es pot personalitzar amb facilitat utilitzant la pàgina Colors. Podeu establir el límit de magnitud per a mostrar una supernova, així com un límit de magnitud per a les alertes de supernova utilitzant els botons de selecció de valors. La magnitud limitant és la magnitud aparent més gran d'un objecte en el cel que és visible a simple vista o amb un telescopi. La llista de supernoves recents es pot actualitzar a través de l'element de menú Dades Actualitzacions Actualitza la llista de supernoves recents. Finestra de les Guies Finestra de les Guies Finestra de configuració del &kstars; La pàgina GuiesLa pàgina Guies us permetrà decidir si mostrar certs objectes (&ead;, línies de les constel·lacions, el contorn de la Via Làctia, l'equador celeste, l'eclíptica, la línia de l'horitzó i el terra opac. També podreu triar una cultura del cel, si voleu veure els noms llatins de les constel·lacions, les abreviatures IAU estàndards de tres lletres o els noms de les constel·lacions emprant la vostra llengua local. Finestra del Terreny Finestra del Terreny Finestra de configuració del &kstars; La pàgina TerrenyLa pàgina Terreny permet configurar si la imatge del terreny (paisatge) es mostrarà en el mapa del cel. L'usuari és responsable de crear una imatge parcialment transparent, aquesta se superposarà en el mapa del cel. Aquesta imatge haurà de tenir regions transparents creades per l'usuari per a permetre que es mostri el mapa del cel, i regions opaques que representin els arbres, els edificis i el paisatge al voltant del telescopi. Es requereix un format particular, i aquest és un esforç significatiu. Hi ha molts recursos al web que expliquen com es fa això per a l'Stellarium. Els detalls per a la creació d'imatges són els mateixos. Inicialment, l'usuari captura una imatge de projecció cilíndrica equidistant de tota l'esfera des d'aproximadament el mateix punt de vista que el seu telescopi. Aquest tipus d'imatge es pot capturar amb l'aplicació Càmera de Google o l'aplicació YouTube de Google en un iPhone, o probablement amb moltes altres aplicacions de càmera. Després, l'usuari haurà d'editar la imatge final que el cel s'esborri/sigui transparent i desar-la com a PNG. Finalment, l'usuari haurà de determinar on es troba el nord en la imatge, perquè finalment es pugui alinear amb el mapa del cel. Un cop fet tot això, el mapa del cel podrà simular la vista al cel local, inclòs el terreny local. Una vegada es creï la imatge, serà possible carregar-la a través de la pàgina Terreny i configurar el valor de correcció per a l'azimut (en graus) que permetrà a l'usuari fer girar la vista de manera que el nord en el mapa del cel estigui alineat amb el nord en la imatge. A més, es poden configurar algunes opcions d'acceleració per a aconseguir la millor experiència d'usuari en representar el terreny en el mapa del cel. Podeu commutar la superposició del terreny emprant una drecera de teclat &Ctrl;&Maj;T i l'element de menú VisualitzaMostra el terreny. Superposicions d'imatges en el mapa celeste Superposicions d'imatges en el mapa celeste Finestra de configuració del &kstars; Pàgina de superposicions d'imatgesLes superposicions d'imatge són imatges personalitzades (normalment .jpg) que es representen en el mapa celeste sobre les estrelles i altres elements del mapa celeste, però sota el terreny. Aquestes imatges les afegiu vós, l'usuari, com una mena de catàleg personal del cel. Si es configuren correctament, aquestes imatges personals es poden mostrar gairebé perfectament alineades amb altres objectes del cel. Finestra de Superposicions d'imatges Finestra de Superposicions d'imatges La pàgina Superposició d'imatges permet configurar si es mostraran les superposicions d'imatge en el mapa celeste i us ajudarà a afegir-les al sistema. La imatge a l'inici d'aquesta secció mostra el mapa celeste amb les superposicions d'imatges activades i algunes superposicions d'imatges carregades. Cada vegada que s'inicia, el &kstars; cerca imatges superposades noves en un directori especial, paral·lel al directori de registres, anomenat imageOverlays. Al Linux, això es pot trobar a ~/.local/share/kstars/imageOverlays. La ubicació exacta al vostre sistema es pot trobar fent clic al botó Directori de superposicions a prop de la part superior de la pàgina de configuració de les Superposicions d'imatges que es mostra a la part superior d'aquesta secció. Per a començar, afegiu les vostres imatges a aquest directori. Idealment, per raons de rendiment no són fitxers massius, però probablement les imatges amb amplades de 1000 o 2000 haurien de ser bones. Per a afegir imatges addicionals en el futur, afegiu-les al mateix directori i feu clic al botó d'actualització o reinicieu el &kstars;. Per a eliminar superposicions, elimineu-les del directori i feu clic al botó d'actualització o reinicieu el &kstars;. Inicieu el &kstars; un cop tingueu les imatges al directori imageOverlays. Si després aneu a la pàgina de configuració de Superposicions d'imatges, hauríeu de veure els fitxers nous llistats a la taula. Les imatges noves mostraran el seu estat com a Sense processar. Al mapa celeste només es mostren les imatges l'estat de les quals és D'acord. Això es deu al fet que el &kstars; necessita conèixer la ubicació, la mida i l'orientació del cel per a aquestes imatges abans de poder mostrar-les. Per a canviar l'estat a D'acord, cal que resolgueu les imatges o afegiu manualment la informació requerida (vegeu a sota). Per a preparar les imatges per a la seva visualització, cal que solucioneu les seves plaques (només una vegada). Per a fer-ho, trobeu una imatge a la taula, feu clic al nom del fitxer i, a continuació, feu clic a Soluciona sota la taula. L'etiqueta del botó Soluciona hauria de canviar a Cancel·la durant la resolució, i després, quan s'hagi completat correctament, els paràmetres resolts es mostraran a la taula i l'estat es canviarà a D'acord. La informació d'un solucionador de plaques amb èxit s'emmagatzema a la base de dades d'usuaris de manera que no cal repetir la solució. La imatge resolta hauria d'aparèixer a partir de llavors en la seva posició adequada al mapa celeste. Podeu resoldre múltiples imatges en una única operació fent clic al nom del primer fitxer de la imatge i després prement &Maj; en un altre nom. S'haurien de seleccionar tots els fitxers d'imatge entre els noms de fitxers. Després, fent clic a Soluciona intentarà resoldre'ls tots. No obstant això, el &kstars; no intentarà resoldre plaques d'imatges l'estat de les quals sigui D'acord, s'ometran aquestes imatges (si voleu replanificar les imatges amb l'estat D'acord, llavors canvieu manualment el seu estat a No processat i feu clic a Soluciona). És possible que si seleccioneu diverses imatges, algunes no es resolguin correctament. De vegades, la solució de plaques d'aquestes imatges pot ser difícil. Això es deu al fet que, en aquest moment, el sistema no té informació sobre l'escala o la posició que ha d'observar, i per tant és una solució cega. Per a millorar la vostra oportunitat d'èxit, podeu introduir una posició AR/Dec aproximada del centre del cel a les columnes AR i Dec per a la fila que esteu intentant resoldre. També podeu afegir una escala d'imatge, en segons d'arc per píxel. Podeu afegir una escala predeterminada a la dreta del botó Soluciona en el quadre etiquetat a-s/px predeterminats de manera que tots els intents de resolució usin aquesta escala predeterminada. També podeu afegir una escala directament a la taula-fila-columna, que sobreescriurà el valor predeterminat. Podeu triar quin perfil de l'StellarSolver usa el solucionador (aquests perfils es poden editar a la pestanya Alineació de l'Ekos). Finalment, podeu ajustar el Temps d'espera del solucionador en segons. Si teniu imatges problemàtiques que no es resolen, encara podeu mostrar-les introduint manualment els valors (que el solucionador no ha trobat) a la taula. Són els paràmetres d'AR, Dec, segons d'arc per píxel, angle d'orientació, i d'est a la dreta (o d'oest a la dreta). Una vegada fet això, podreu canviar l'estat a D'acord i el &kstars; desarà aquests valors a la base de dades d'usuari com si s'haguessin resolt automàticament. Hi ha alguns controls més a la pàgina de configuració de les Superposicions d'imatges. La casella de selecció Mostra les superposicions d'imatges a la part superior de la pàgina activa o desactiva aquesta característica, és a dir, alterna si es mostren o no les superposicions d'imatges al mapa celeste. El botó de selecció de valors Dimensió màxima de les imatges permet variar la dimensió màxima d'imatge emprada a les imatges. És a dir, si col·loqueu les imatges que són, per exemple, de 5000 píxels d'amplada en el directori imageOverlays, però el valor d'aquest quadre d'entrada és 1000, llavors les imatges de 5000 píxels es llegiran, però després es reduiran a 1000 píxels d'amplada abans de mostrar-les. Això es fa per a reduir l'empremta de memòria i l'ús de CPU d'aquesta característica. Seria més eficient afegir fitxers d'imatge amb l'amplada d'imatge desitjada. La casella de selecció Centra el mapa celeste en la selecció permet navegar fàcilment a les imatges superposades sense manipular directament el mapa celeste. Amb aquesta opció activada, seleccioneu una fila a la taula de superposició (&pex;, fent clic al camp del nom de fitxer) i el mapa celeste es mourà a aquesta imatge si l'estat de la imatge és D'acord. En aquest punt podeu moure's d'una imatge a la següent amb les fletxes &Up; i &Down; del teclat. Finestra de Colors Finestra de Colors Finestra de configuració del &kstars; La pàgina Colors Esquemes de color PersonalitzarLa pàgina Colors permet establir l'esquema de color i definir esquemes de color personalitzats. La pestanya es divideix en dos plafons: El plafó de l'esquerra mostra una llista de tots els elements disponibles amb colors ajustables. Feu clic a sobre de qualsevol element per a llevar una finestra per a ajustar el color. Sota la llista hi ha la llista desplegable Mode de color de les estrelles:. De manera predeterminada, el &kstars; les dibuixa amb un tint de color realista segons el tipus espectral de l'estrella. Encara més, també podeu triar dibuixar-les com a cercles blancs, negres o roigs sòlids. Si esteu utilitzant colors realistes, podreu establir el nivell de saturació dels colors de les estrelles amb el botó de selecció de valors Intensitat del color de l'estrella:. El plafó dret llista els esquemes de color definits. Hi ha quatre esquemes predefinits: l'esquema Colors predeterminats, la Carta estel·lar, la qual empra estrelles negres sobre un fons blanc, la Visió nocturna, la qual només empra capes de roig per a protegir la visió adaptada a l'obscuritat i la Lluna nova, un tema més realista i obscur. Addicionalment, podeu desar la configuració actual com a un esquema de color a mida fent clic al botó Desa com a.... Se us demanarà per un nom per a l'esquema nou i aleshores aquest apareixerà a la llista en totes les sessions futures del &kstars;. Per a eliminar a un esquema personalitzat, simplement ressalteu-lo en la llista i premeu el botó Elimina. Finestra del FITS Finestra del FITS Finestra de configuració del &kstars; La pàgina FITS FITS (sistema flexible per al transport d'imatges -Flexible Image Transport System-) és un popular estàndard obert per a l'emmagatzematge, la transmissió i el processament de dades digitals. Per als detalls, una referència és l'article corresponent de la Wikipedia. Aquesta pàgina permet configurar la presentació i el processament de les dades FITS al &kstars;. El plafó esquerre és per a configurar el visualitzador de FITS. Marqueu l'element Usa el visualitzador de FITS si voleu mostrar automàticament les imatges rebudes al visualitzador de FITS. L'opció Pestanya de previsualització única és per a mostrar totes les imatges FITS capturades en una sola pestanya en lloc de múltiples pestanyes per imatge. L'opció Finestra única de captura és per a mostrar les imatges FITS capturades de totes les càmeres en una única finestra del visualitzador de FITS, en lloc d'una finestra dedicada per a cada càmera. L'opció Obre una única finestra és per a mostrar les imatges FITS obertes en una única finestra del visualitzador de FITS en lloc d'una finestra dedicada a cada fitxer i l'opció Finestra independent és per a fer que la finestra del visualitzador de FITS sigui independent del &kstars;. El plafó dret mostra les opcions del processament. L'opció Autoestirat permet aplicar sempre l'estirament automàtic a les imatges en el visualitzador de FITS, l'opció Mode de recursos limitats és per a habilitar el mode de recursos limitats per a desactivar qualsevol operació intensiva en recursos, és a dir: Reconstrucció automàtica des de Bayer (les imatges construïdes amb el filtre mosaic de Bayer on s'aplica el filtre de Bayer no seran reconstruïdes amb el filtre mosaic de Bayer, només es mostraran les imatges en l'escala de grisos), WCS automàtic (les dades del sistema de coordenades mundial -World Coordinate System- no seran processades; les coordenades celestes dels mapes WCS a les coordenades de la imatge; les línies de la graella equatorial, la identificació dels objectes i l'orientació del telescopi dins d'una imatge estan inhabilitades) i Cub en 3D (no es processaran les imatges RGB, només es mostraran les imatges en l'escala de grisos). També podeu desactivar algunes d'aquestes operacions voraces de recursos per separat. Finestra de l'INDI Finestra de l'INDI Per a una explicació detallada de les opcions a la pàgina INDI, vegeu la secció Configurar INDI. Finestra de l'Ekos Finestra de l'Ekos L'Ekos és una suite d'astrofotografia, una solució completa que pot controlar tots els dispositius INDI incloent nombrosos telescopis, CCD, rèflex digitals, enfocadors, filtres i molt més. L'Ekos admet el seguiment d'alta precisió utilitzant un solucionador d'astrometria en línia i fora de línia, capacitats d'enfocament automàtic i guiatge automàtic, i la captura d'una o de múltiples imatges utilitzant la potent capacitat del gestor de seqüències integrat. Per a una explicació detallada sobre l'Ekos, vegeu la secció Ekos d'aquest manual. Finestra de l'Xplanet Finestra de l'Xplanet L'Xplanet (s'ha d'instal·lar per separat) és un renderitzador de la superfície planetària per al sistema solar. Aquesta pàgina permet configurar la presentació i el processament de les dades de l'Xplanet al &kstars;. Finestra Avançat Finestra Avançat Finestra de configuració del &kstars; La pàgina AvançatLa pàgina Avançat proveeix un acurat control sobre els comportaments més subtils del &kstars;. Refracció atmosfèrica La casella de selecció Corregeix per a la refracció atmosfèrica controla si les posicions dels objectes estan corregides per als efectes de l'atmosfera. A causa que aquesta és una clofolla esfèrica, la llum de l'espai exterior és doblegada en passar a través de l'atmosfera cap als nostres telescopis o ulls en la superfície. Dit efecte és més pronunciat per als objectes a prop de l'horitzó i realment canvia les prediccions de sortida/posta o hores establertes per als objectes en uns quants minuts! De fet, quan veieu una posta de sol, la posició real d'aquest ja està ven bé per sota de l'horitzó, a efectes de la refracció atmosfèrica sembla com si el Sol encara estigués en el cel! Cal tenir present que la refracció atmosfèrica mai serà aplicada si esteu emprant coordenades equatorials. Transició animada La casella de selecció Usa la transició animada controla com mostrar els canvis quan se selecciona una posició nova d'enfocament en el mapa. De manera predeterminada, veureu al cel moure's o anar transitivament cap a la posició nova. Si heu desseleccionat aquesta opció, la vista saltarà immediatament cap a la posició nova d'enfocament. Objectes en el cel Etiquetar Automàticament Si la casella de selecció Adjunta una etiqueta a l'objecte centrat està seleccionada, aleshores s'adjuntarà automàticament una etiqueta de nom a un objecte quan aquest sigui seguit pel programa. L'etiqueta serà eliminada quan l'objecte ja no sigui seguit. Cal tenir present que també podreu adjuntar manualment una etiqueta persistent de nom a qualsevol objecte amb el seu menú emergent. Objectes en el cel OcultarHi ha tres situacions en què el &kstars; haurà de tornar a dibuixar la vista del cel molt ràpidament: quan se selecciona una posició d'enfocament nova (i Usa la transició animada està seleccionat), quan s'arrossega el cel amb el ratolí i quan el pas del temps és molt gran. En aquestes situacions, les posicions de tots els objectes hauran de ser recalculades com més ràpidament millor, el qual pot suposar una considerable càrrega sobre la CPU. Si la CPU no pot continuar amb la demanda, aleshores la vista apareixerà inactiva o desigual. Per a mitigar-ho, el &kstars; ocultarà certs objectes durant aquestes situacions, sempre que la casella de selecció Oculta els objectes en moure estigui seleccionada. L'hora sobre la qual els objectes restaran ocults és determinat pel botó de selecció de valors Oculta també si el pas temporal és més gran que:. Podreu especificar els objectes que s'hauran d'ocultar a la secció Configura els objectes a ocultar. Finestra del desenvolupador Finestra del desenvolupador Finestra de configuració del &kstars; La pàgina del desenvolupadorLa pàgina Desenvolupador proporciona diverses caselles de selecció que poden ajudar a depurar problemes amb el &kstars;. Hi ha caselles de selecció per a desar imatges en els directoris de registre que podrien ajudar a depurar problemes. Per descomptat, desar imatges pot ocupar espai al disc i s'ha d'utilitzar amb prudència. Les imatges que es poden desar són totes les imatges d'enfocament, totes les imatges del sistema de guiatge, totes les imatges d'alineació i les imatges d'alineació en les quals ha fallat la solució de les plaques. Les imatges es desen en carpetes paral·leles al directori de registre principal. Es troben en carpetes anomenades guia, enfocament automàtic, alineament i alineament/fracàs. Hi ha diverses maneres de modificar la pantalla segons les vostres preferències. Rètols informatiusPersonalitzar Rètols informatiusOcultarMostra o oculta els rètols informatius des del submenú Arranjament Rètols informatius. A més, podeu manipular els tres rètols informatius amb el ratolí. Cadascun dels rètols conté línies addicionals de dades que resten ocultes de manera predeterminada. Podeu canviar-ne la visibilitat fent doble clic sobre seu. També és possible canviar-ne la ubicació arrossegant-lo amb el ratolí. Quan un rètol arriba a tocar la vora d'una finestra, serà adherida a aquesta quan es modifiqui la grandària de la finestra. Barres d'einesPersonalitzarMostra o oculta les barres d'eines des del submenú Arranjament Barres d'eines mostrades. Com la majoria de les barres d'eines del &kde;, també es poden arrossegar per la pantalla i fixar-les a qualsevol vora de la finestra, fins i tot separar-les completament d'aquesta si no estan bloquejades. Esquemes de colorSeleccióSeleccioneu un esquema de color diferent en el submenú Arranjament Esquemes de color. Hi ha quatre esquemes de color preestablerts, i també és possible definir el vostre propi a la finestra de Configuració - &kstars;. Símbols de camp de visióDescripcióEscolliu un símbol del CDV utilitzant el submenú Arranjament Símbols del CDV. CDV és un acrònim per a camp de visió. Es dibuixarà un símbol de camp de visió al centre de la finestra per a indicar cap a on apunta la pantalla. Els distints símbols disposen de mides angulars diferents; en podeu utilitzar un per a mostrar com seria la vista a través d'un telescopi en concret. Per exemple, si escolliu el camp de visió Prismàtics 7x35, es dibuixarà un cercle a la pantalla amb un diàmetre de 9,2 graus; aquest és el camp de visió per a uns prismàtics 7x35. Símbols de camp de visióPersonalitzarPodeu definir els vostres propis símbols del CDV (o modificar-ne els existents) utilitzant l'element de menú Edita els símbols CDV, el qual ens oferirà l'editor del CDV: Editor de símbols del camp de visió Editor de símbols CDV La llista dels símbols del CDV definits es mostra a l'esquerra. A la dreta es troben els botons per a afegir-ne un de nou, editar les propietats del seleccionat i eliminar-lo de la llista. Cal tenir en compte que també podeu modificar o eliminar els quatre símbols predefinits (si els elimineu tots els predefinits, es restauraran la pròxima vegada que inicieu el &kstars;). A sota d'aquests tres botons es troba la pantalla de vista prèvia gràfica que mostra el símbol seleccionat a la llista. Quan premeu algun dels botons Nou... o Edita..., s'obrirà la finestra Símbol nou del CDV: Símbol nou del camp de visió Símbol nou del CDV Símbols de camp de visióDefineix nouAquesta finestra us permet modificar les quatre propietats que defineixen un símbol del CDV: nom, camp visual, forma i color. La distància focal d'aquest la podeu introduir directament en el quadre d'edició Camp visual, o podeu utilitzar les pestanyes Ocular/Càmera per a calcular l'angle del camp de visió, indicant-hi les dades de la vostra configuració de telescopi/ocular o telescopi/càmera. Les cinc formes disponibles són: quadrat, cercle, punts de mira, ull de bou i cercle semitransparent. Una vegada especificat, premeu D'acord, i el símbol apareixerà a la llista predefinida. També restarà disponible des del submenú Arranjament Símbols del CDV. Podeu ajustar diverses opcions de configuració perquè l'orientació del mapa celeste coincideixi amb la vista a través de l'instrument òptic. Primer, trieu el sistema de coordenades que coincideixi amb la muntura. Per a un instrument muntat equatorialment, canvieu al mode de coordenades equatorials en el menú Visualitza o prement la tecla Espai. L'opció per a commutar el sistema de coordenades hauria de veure's Canvia a la vista horitzontal (coordenades horitzontals) quan el mode actual sigui coordenades equatorials. Per a un instrument muntat en altazimut o simple vista, canvieu a Coordenades horitzontals, de manera que l'opció en el menú Visualitza es vegi Commuta a la vista de l'esfera celeste (Coordenades equatorials). Això estableix el sistema de coordenades base utilitzat per a representar el mapa celeste, i també estableix la referència per a l'orientació del mapa celeste: zenit o nord. Si l'instrument està utilitzant un prisma erector, utilitzat normalment en telescopis de tipus Schmidt-Cassegrain o refractors, la vista a través de l'ocular es reflectirà horitzontalment. Podeu fer que el mapa celeste coincideixi amb aquesta marcant l'opció Vista emmirallada en el menú Visualitza, o fent servir la combinació de tecles &Ctrl;&Maj;M. Després, per a girar el mapa celeste lliurement, podeu mantenir premuda la tecla &Maj; i arrossegar el ratolí sobre el mapa celeste. Apareixerà una superposició temporal que mostra la direcció nord i zenit en el punt, i que mostra l'angle que fan amb la vertical en sentit contrari a les agulles del rellotge. Les orientacions del zenit i del nord s'actualitzaran a mesura que gireu el mapa celeste. Deixant anar la tecla &Maj; o el botó del ratolí s'aturarà l'operació de gir. A mesura que desplaceu el mapa celeste o l'enfoqueu en diferents objectes, el gir que establiu es mantindrà com un desplaçament des de la direcció de referència. La direcció de referència és el nord quan s'utilitzen coordenades equatorials i el zenit quan s'utilitzen coordenades horitzontals. Com a recordatori, la direcció de referència és sòlida i més brillant en la superposició temporal. La superposició temporal també marca la direcció est, que serà en sentit horari des del nord quan està emmirallat i antihorari quan no ho està. Per a les dues orientacions normals dretes i invertides, el gir es pot establir/restablir utilitzant el submenú VisualitzaOrientació del mapa celeste). Seleccioneu Nord cap avall o Zenit cap avall segons s'apliqui per a establir una orientació de 180 graus. Si esteu observant visualment a través de l'ocular d'un instrument, és possible que hàgiu de fer una mica més de correcció. Per al cas comú d'un gran telescopi Dobson (o més generalment un disseny newtonià muntat en una muntura altazimutal), és d'ajuda una correcció addicional sistemàtica. Aquesta correcció s'aplica perquè estem en posició dreta mentre utilitzem el telescopi independentment de l'angle que el tub del telescopi estigui fent amb el terra. Així que mentre movem el telescopi en altitud, cal aplicar una correcció addicional depenent de l'altitud de l'objecte per a fer que el mapa celeste coincideixi amb la vista a través de l'ocular quan l'observador està dret. Aquesta correcció s'activa triant la casella de selecció «Correcció d'observador dret» del submenú VisualitzaOrientació del mapa celeste. La correcció depèn de quin costat el fabricant col·loca l'enfocador del telescopi. Si en observar just per sobre de l'horitzó a través de l'ocular, el cel es troba al costat dret de l'observador (i el mirall a l'esquerra), trieu l'opció Correcció d'observador dret, costat dret. De la mateixa manera, si el cel es troba a l'esquerra de l'observador, trieu l'opció Correcció d'observador dret, costat esquerre.Aquesta correcció només té sentit en el mode de coordenades horitzontals i està desactivada quan s'utilitzen coordenades equatorials. Ara proporcionem alguns exemples de com utilitzar aquests paràmetres en diversos instruments: Observació a simple vista: Trieu coordenades horitzontals i una orientació Zenit cap amunt des de VisualitzacióOrientació del mapa celeste. Càmera en un telescopi muntat equatorialment: trieu les coordenades equatorials i ajusteu l'orientació del mapa celeste perquè coincideixi amb la càmera. Com que la muntura apunta a diferents regions del cel, l'orientació s'ha de renderitzar correctament. Ús de binoculars: la mateixa configuració que l'observació a simple vista Ocular d'un telescopi Schmidt-Cassegrain altazimutal amb un prisma erector: en el menú Visualitza, trieu Vista emmirallada, i sota el submenú Orientació del mapa celeste, trieu Zenit cap amunt. Finalment, retoqueu manualment el gir per a fer coincidir la vista de l'ocular segons l'angle que utilitzeu al prisma erector. Utilitzant un telescopi cercador RACI en un telescopi muntat en altazimut, mirant-hi directament a través d'ell: la mateixa configuració que l'observació a simple vista, excepte que pot ser que hàgiu de modificar l'orientació manualment una vegada si el teniu muntat en un angle Utilitzant un telescopi cercador RACI en un telescopi muntat en altazimut, mirant a través d'ell des del costat: a més de l'esmentat, activeu la correcció de l'observador dret per al costat apropiat. Utilitzant un telescopi de cerca directa (vista invertida) en un telescopi muntat en altazimut: trieu coordenades horitzontals i una orientació del mapa celeste de Zenit cap avall en el submenú VisualitzacióOrientació del mapa celeste Ocular d'un telescopi Dobsonià: trieu coordenades horitzontals, i en el submenú VisualitzaOrientació del mapa celeste, seleccioneu Zenit cap avall i activeu la correcció d'observador dret, triant l'opció esquerra/dreta segons sigui apropiat per al vostre telescopi. Després ajusteu l'orientació manualment una vegada per a fer coincidir la vista de l'ocular del telescopi, i d'ara endavant el seguiment hauria de ser correcte. És típic en astronomia visual utilitzar almenys tres instruments diferents: l'ull nu, un telescopi cercador i el telescopi principal. Les orientacions dels tres tindran configuracions diferents i necessitaran modificacions freqüents de totes les opcions esmentades. Per a facilitar l'ajust d'aquests paràmetres, el KStars proporciona la característica Vistes. Aquesta característica és accessible a través del menú VistaVistes i les opcions que conté. La vista Arbitrària no és una vista real, sinó l'opció que se selecciona quan l'orientació del mapa celeste es modifica manualment a través de les opcions descrites anteriorment. La resta de vistes són autèntiques. Es poden afegir vistes noves, i les vistes existents es poden editar, eliminar o reordenar utilitzant l'opció VistaVistesEdita vistes.... En triar això s'obre una finestra per a gestionar les vistes: Diàleg per a gestionar les vistes del mapa celeste Gestió de les vistes del mapa celeste Per a eliminar una vista, simplement seleccioneu la vista de la llista i suprimiu-la utilitzant el botó Elimina. Per a reordenar les vistes, utilitzeu el ratolí per a arrossegar la vista que voleu moure i deixar-la anar a la seva destinació entre dues entrades més. Per a editar una vista, seleccioneu la vista de la llista i feu clic a Edita.... Per a crear una vista nova, feu clic al botó Nova.... Les opcions Edita... i Nova... obren una interfície d'editor de vistes: Diàleg per a crear una vista nova o editar-ne una d'existent Edita/Crea vista El camp Nom té un nom únic per a la vista. El tipus de muntura determina si la direcció de referència utilitzada per a l'orientació serà el nord o el zenit. Normalment, hom establiria això al tipus de muntura utilitzada per al telescopi. No obstant això, quan s'utilitzen telescopis refractors o Schmidt-Cassegrain (SCT) amb una diagonal que es pot girar, l'observador tindrà tendència a reorientar l'ocular per comoditat, de manera que l'ocular romangui en un angle fix respecte al zenit. Per aquesta raó, té sentit triar la muntura Altazimutal fins i tot quan el telescopi està realment en una muntura equatorial. Trieu la muntura Equatorial quan l'enfocador no es reorientarà, com per exemple quan s'utilitza una càmera en un telescopi muntat equatorialment. Per als telescopis newtonians que inverteixen (és a dir, giren 180 graus però no canvien la mà) la vista, trieu l'opció Invertida. Aquesta és també l'opció correcta per als refractors directes i els telescopis cercadors. Quan s'utilitza una diagonal de prisma erector, el prisma aixeca la imatge invertida girant-la cap amunt. Això resulta en general en una imatge reflectida esquerra-dreta. Per tant, per als telescopis que utilitzen un prisma erector, trieu Emmirallada. Un tipus especial de prisma anomenat prisma de sostre d'Amici no només aixeca la imatge verticalment, sinó que també evita que la imatge es reflecteixi de dreta a esquerra. Els telescopis cercadors que incorporen una diagonal d'aquest tipus normalment s'anomenen «Imatge correcta d'angle dret» o telescopis cercadors RACI. Aquestes diagonals també es poden utilitzar en refractors i SCT. Quan utilitzeu un prisma que produeixi una imatge correcta, trieu l'opció Correcta. L'opció Emmirallada en l'eix vertical no es troba en els instruments astronòmics típics, però es proporciona per a completar. Cal tenir en compte dos factors més: un és l'angle de l'ocular respecte a la direcció de referència (nord / zenit), i l'altre és l'orientació del cap de l'observador (i noció de la vertical) que vam explicar a l'hora de descriure la característica de correcció de l'observador dret. Aquests dos aspectes es configuren utilitzant el control lliscant únic anomenat Angle de l'ocular. Dues il·lustracions sota el control lliscant mostren la interpretació d'aquest paràmetre; a l'esquerra, com es veu des de davant és més adequat per als telescopis newtonians, i a la dreta com es veu des del darrere, més adequat per als refractors i Cassegrains. L'observador es troba de forma natural al costat que fa que sigui més convenient mirar a través de l'ocular, de manera que la correcció de l'observador dret s'ajusta automàticament en conseqüència. Per als angles de l'ocular que són inferiors a -1 grau al control lliscant, s'aplica l'opció Correcció de l'observador dret, mà dreta. De la mateixa manera, per als angles de l'ocular que són més grans que +1 grau, s'aplica la Correcció d'observador dret, mà esquerra. A 0 graus, no s'aplica cap correcció d'observador dret. Aquesta correcció s'indica amb la silueta d'una persona dempeus en el costat apropiat del telescopi. En la nostra convenció, la majoria dels Dobson de producció en cadena semblen tenir una correcció al voltant de +45 graus. Per cert, aquesta correcció també és útil per als telescopis cercadors amb diagonals. Es pot voler desactivar explícitament la correcció de l'observador dret fins i tot quan l'angle de l'ocular no és zero. Això és útil en cas que la vista provingui d'una càmera CCD que no canvia d'angle respecte al cos del telescopi (a diferència del cap d'un observador), o si la pantalla que mostra el mapa celeste del KStars està muntada en el propi cos del telescopi. En aquest cas es pot marcar l'opció Pantalla muntada en el telescopi. Per a l'efecte oposat, és a dir, on l'angle de l'ocular és zero, però l'observador tendeix a mirar a través de l'ocular des d'un dels dos costats, establiu l'angle de l'ocular a més o menys 2 graus per a permetre la correcció de l'observador dret; la diferència menor no serà perceptible. Finalment, es pot voler activar la vista per a establir també el camp de visió del mapa celeste a algun valor, per exemple, per a establir el CDV d'un telescopi cercador. En aquest cas, es pot marcar la casella de selecció Estableix també el camp de visió, i es pot especificar un camp de visió aproximat per a ajustar. Si això no està activat, el nivell d'ampliació del mapa celeste no s'alterarà quan s'apliqui aquesta vista. &hips;