Esta és una captura de pantalla de la finestra Establiu l'emplaçament geogràfic: Canviar l'emplaçament geogràfic Finestra d'establiment de l'emplaçament Disposa d'una llista de més de 3.400 ciutats predefinides per a poder-ne triar una. Establiu el vostre emplaçament seleccionant una ciutat d'esta llista. Quan se'n selecciona una, esta apareixerà en el mapa del món com a un xicotet punt sobre el qual apareix un punt de mira roig. Eina d'emplaçament geogràfic FiltratgeNo resulta pràctic desplaçar-se a través d'una llista amb més de 3.400 emplaçaments per a buscar una determinada ciutat. Per a facilitar les busques, podeu filtrar la llista introduint text en els quadros que hi ha davall del mapa. Per exemple, en la captura de pantalla, apareix el text A en el quadro de filtratge Ciutat:, i també s'ha introduït Te en el quadro Província: i EUA en el quadro País:. Observeu que totes les ciutats mostrades en la llista posseïxen noms de ciutat, província i país que comencen pel text introduït en estos camps, i que el missatge que hi ha davall dels quadros de filtratge indica que s'han trobat sis ciutats coincidents. També podeu comprovar que els punts del mapa que representen a estes sis ciutats han sigut pintats en color blanc, mentre que la resta de ciutats romandrà en gris. En la llista també es pot filtrar pel seu emplaçament en el mapa. Fent clic en algun lloc del mapa del món es mostraran les ciutats existents en dos graus al voltant de l'emplaçament desitjat. En esta ocasió, podreu buscar per nom o per posició, però no per ambdues opcions a la vegada. En altres paraules, quan feu clic damunt del mapa, els noms filtrats seran ignorats, i viceversa. Eina d'emplaçament geogràfic Emplaçaments a midaLa informació de longitud, latitud i zona horària (desplaçament TU) per a l'emplaçament actualment seleccionat es mostra en els quadros existents a la part inferior de la finestra. Si estimeu que algun d'estos valors no és prou precís, el podeu modificar directament i prémer el botó + (Afig la ciutat) perquè es recorde la vostra versió personalitzada de l'emplaçament. També podeu definir un emplaçament completament nou prement el botó Neteja els camps i introduint-hi les vostres dades. Observeu que heu d'introduir totes les dades a excepció de l'opcional Província:/País: per a poder-hi afegir l'emplaçament nou. &kstars; carregarà automàticament els emplaçaments personalitzats en futures sessions. Per favor, en este punt cal tindre en compte que l'única manera d'eliminar un emplaçament personalitzat serà eliminant la línia adequada des del fitxer kstars/mycities.dat a la vostra carpeta qtpaths --paths GenericDataLocation . Vos demanem que si afegiu emplaçaments (o si en modifiqueu els existents), ens envieu el vostre fitxer mycities.dat perquè puguem afegir-los a la llista principal. Data i hora La simulació del rellotgeQuan s'inicia &kstars;, el temps es pren des del rellotge del sistema de l'ordinador, i el rellotge de &kstars; comença a comptar en sincronització amb el temps real. Si voleu parar el rellotge, seleccioneu l'element de menú Temps Para el rellotge o bé feu clic damunt de la icona Para el rellotge de la barra d'eines. Podeu fer que el rellotge funcione més lent o més ràpid del normal, o fins i tot que vaja arrere, utilitzant el botó de selecció de valors de passos de temps que hi ha en la barra d'eines. Este botó de selecció de valors posseïx dos jocs de botons amunt i avall. El primer estarà disponible per als primers 83 passos de temps, un a un. El segon saltarà fins a la següent unitat de temps més gran (o més xicoteta), el qual us permetrà realitzar canvis més grans de passos de temps d'una manera ràpida. Data i hora ConfiguracióLa podeu establir seleccionant l'element de menú Temps Establix l temps… o bé prement la icona Establix el temps en la barra d'eines. La finestra Establiment del temps utilitza un giny estàndard de &kde; per a seleccionar la data, junt amb un botó de selecció de valors per a establir l'hora i els minuts. Si voleu tornar a sincronitzar el rellotge de la simulació amb el de la CPU, senzillament seleccioneu l'element de menú Temps Establix el temps a ara. Data i hora Interval estés de dades&kstars; pot acceptar dates molt antigues, fins i tot més enllà dels límits imposats per QDate. En l'actualitat, podeu establir dates entre els anys -100.000 i +100.000. Encara més. Està previst que s'amplie dit interval en futures versions. No obstant açò, cal tindre en compte que la precisió de la simulació es veurà més afectada com més remota siga la data que s'haja d'examinar. Açò resulta especialment cert per a les posicions dels cossos en el sistema solar. Finestra de configuració de &kstars; La finestra de Configuració - &kstars; permet modificar un ampli ventall d'opcions de configuració. Hi podeu accedir amb la icona Configura de la barra d'eines o seleccionant l'element de menú Configuració Configura &kstars;…. La finestra es representa davall: Finestra «Configuració - &kstars;» Finestra «Configuració - &kstars;» La finestra Configuració - &kstars; està dividida en catorze pàgines: Catàlegs, Sistema solar, Satèl·lits, Supernoves, Guies, Terreny, Superposicions d'imatges, Colors, FITS, INDI, Ekos, Xplanet, Avançat i Desenvolupador. Finestra de configuració de &kstars; La pàgina CatàlegsEn la pàgina Catàlegs, determinareu diverses propietats relatives a la visualització dels catàlegs d'estreles i d'objectes del cel profund. Finestra de configuració de &kstars; La pàgina Sistema solarEn la pàgina Sistema solar, podreu especificar si es mostraran el Sol, la Lluna, els planetes, els cometes i els asteroides. Finestra de configuració de &kstars; La pàgina Satèl·litsLa pàgina Satèl·lits permet establir les opcions de visualització per als satèl·lits. Finestra de configuració de &kstars; La pàgina SupernovesLa pàgina Supernoves permet gestionar com mostrarà &kstars; les supernoves. Finestra de configuració de &kstars; La pàgina GuiesLa pàgina Guies permet decidir si mostrar certs objectes (&ead;, línies de les constel·lacions, noms de les constel·lacions, el contorn de la Via Làctia). Cultura del cel És possible triar una Cultura del cel: per a les línies de constel·lació i els noms en esta pàgina. La versió actual de &kstars; inclou les dades de més d'una dotzena de cultures del cel. Finestra de configuració de &kstars; La pàgina Terreny Imatge del terreny PersonalitzarLa pàgina Terreny permet establir el terreny o la imatge del paisatge i configurar les seues opcions d'acceleració. Finestra de configuració de &kstars; La pàgina Superposicions d'imatges Superposicions d'imatges PersonalitzarLa pàgina Superposicions d'imatges permet afegir i gestionar les vostres pròpies imatges que es mostraran en el mapa celeste. Finestra de configuració de &kstars; La pàgina Colors Esquemes de color PersonalitzarLa pàgina Colors permet establir l'esquema de color i definir esquemes de color personalitzats nous. Per a una explicació detallada de les opcions en la pàgina FITS, vegeu la secció Configurar FITS. Per a una explicació detallada de les opcions en la pàgina INDI, vegeu la secció Configurar INDI. Per a una explicació detallada de la suite d'astrofotografia Ekos, vegeu la secció Ekos d'este manual. Finestra de configuració de &kstars; La pàgina XplanetLa pàgina Xplanet proporciona un acurat control sobre el renderitzador de superfície de planetes del sistema solar Xplanet (s'ha d'instal·lar per separat). Finestra de configuració de &kstars; La pàgina AvançatLa pàgina Avançat proveïx un acurat control sobre els comportaments més subtils de &kstars;. Finestra de configuració de &kstars; La pàgina AvançatLa pàgina Desenvolupador permet activar o desactivar algunes opcions, sobretot útils per a desenvolupadors o per a persones que busquen ajudar a depurar problemes. Actualment, estes permeten guardar les imatges durant l'enfocament automàtic, el guiatge i l'alineació amb Ekos. Catàlegs Finestra amb Catàlegs Finestra amb Catàlegs Pàgina de catàlegs Resum curtEn la pàgina Catàlegs, podreu configurar quins catàlegs d'objectes es mostraran en &kstars;, així com la quantitat d'informació que vos agradaria incloure en el mapa celeste. De manera predeterminada, &kstars; inclou unes 300.000 estreles amb nom i sense nom fins a 8 de magnitud. Per als objectes del cel profund, el catàleg inclòs és el Nou catàleg general (NGC), el qual inclou el Catàleg d'índex (IC) i el Catàleg Messier. El Nou catàleg general de nebuloses i cúmuls d'estreles (abreujat com a NGC) és un catàleg d'uns 7.840 objectes del cel profund. El Catàleg d'índex de nebuloses i cúmuls d'estreles (abreujat com a IC) servix com un complement al NGC, i conté uns 5.386 objectes addicionals, coneguts col·lectivament com els objectes de l'IC. Podeu instal·lar catàlegs nous utilitzant l'Instal·lador de complements de &kstars;. Podeu obrir-lo mitjançant l'element de menú Dades Descarrega dades noves…. Podeu triar entre una llista de catàlegs, inclosos (però no limitat a): Catàleg NGC/IC de Steinicke: és un catàleg més complet que el NGC/IC. Catàleg de nebuloses planetàries Abell: és un catàleg de 86 nebuloses planetàries. La magnitud màxima està representada pel valor de 19,5 per a Abell 47. Catàleg de la regió HII de Sharpless: és el catàleg de Sharpless (SH2) de les regions HII (nebuloses difuses). Grups compactes d'Hickson: és un catàleg que consta de 99 grups compactes de galàxies. Catàleg d'estreles Tycho-2: és un catàleg de més de 2,5 milions de les estreles més brillants. Conté estreles amb un valor de magnitud a partir de 8,0 fins a 12,5. Catàleg NOMAD de la USNO: és un catàleg d'uns 100 milions d'estreles amb magnitud a partir de 12,5 fins a 16,5. Recordeu que cal tindre instal·lat Tycho-2. El següent és un resum dels catàlegs en &kstars;: Nom Abreviatura Nombre d'objectes Magnitud Complement Predeterminat Catàleg predeterminat Predeterminat Uns 300.000 Fins a 8 de magnitud No Sí Tycho-2 Tycho2 Més de 2,5 milions 8,0 fins a 12,5 Sí No Conjunt de dades d'astronomia fusionades de l'observatori naval USNO NOMAD 100 milions 12,5 fins a 16,5 Sí No Nom Abreviatura Nombre d'objectes Magnitud Complement Predeterminat Nou catàleg general de nebuloses i cúmuls d'estreles (OpenNGC) NGC 7.840 - No Sí NGC/IC de Steinicke - - - Sí No Catàleg de nebuloses planetàries Abell - 86 Fins a 19,5 de magnitud Sí No Catàleg de la regió HII de Sharpless Sh2 - - Sí No Grups compactes d'Hickson - 99 - Sí No Trobareu una llista potencialment més actualitzada en la documentació del repositori de catàlegs. Catàlegs Catàlegs d'estrelesLa secció Estreles permet gestionar com es mostraran les estreles a &kstars;. Podeu optar per veure-les o no, marcant la casella de selecció Catàlegs d'estreles. Si la marqueu, s'habilitaran múltiples opcions. Per tant, podreu establir quantes estreles es dibuixaran en el mapa emprant el control lliscant Densitat d'estreles:. També podeu personalitzar &kstars; per a canviar el nom i les magnituds de les estreles. Els noms de les estreles es dibuixaran al costat de les estreles brillants. Per a mostrar les etiquetes de les estreles més febles, feu pujar el control lliscant Densitat d'etiquetes:. Catàlegs Catàlegs del cel profundA davall de la secció d'estreles, la secció Objectes del cel profund controla la visualització de diversos catàlegs d'objectes no estrel·lars. Podeu alternar mostrar els objectes del cel profund i controlar si mostrar els seus noms i magnituds. De manera predeterminada, la llista d'objectes del cel profund inclou els catàlegs Messier, NGC i IC. Els catàlegs per complements estan disponibles a través de l'element de menú Dades Descarrega dades noves…, des d'on podreu descarregar els catàlegs proporcionats per l'equip de &kstars; i la comunitat a través del repositori de paquets de catàlegs. El control lliscant Zoom mínim dels DSO: controla el nivell de zoom mínim per al qual es mostraran els DSO. Augmentar el nivell de zoom mínim pot conduir a millores de rendiment quan es reduïx el zoom del mapa celeste. El control lliscant Percentatge de memòria cau dels DSO: regula la quantitat que es manté en la memòria del catàleg mestre dels DSO. Si teniu problemes de memòria amb els catàlegs grans, intenteu reduir el percentatge. El control lliscant Densitat d'etiquetes: controla la densitat percebuda d'etiquetes per als DSO. Si les etiquetes es comencen a superposar i el mapa celeste comença a veure's massa ple, proveu ajustant esta opció. El Límit mínim de brillantor amb el zoom al màxim/mínim: regula fins a quina magnitud es mostraran els objectes en el mapa celeste (una magnitud més alta és més feble). Si es marca Mostra els objectes de magnitud desconeguda, sempre es mostraran els objectes de magnitud desconeguda. Les seccions següents detallaran com funcionen i es gestionen els catàlegs DSO en &kstars;. Catàlegs del cel profund Base de dades Catàlegs del cel profund Sistema de base de dades Esta secció té com a objectiu presentar la base de dades de catàlegs de &kstars; en termes senzills però tècnics. Es pot ometre sense perdre res essencial, però ajuda a comprendre com tractar i crear catàlegs (personalitzats). Els catàlegs DSO en &kstars; només són taules de base de dades SQL (SQLite3). Cada catàleg està representat per la seua pròpia taula que conté tots els seus objectes i una entrada en una taula de metadades del catàleg. A més, els catàlegs es poden importar o exportar des d'i cap a fitxers de base de dades independents. Cada objecte té les propietats habituals com el nom i les coordenades, però a més compta amb dos ID. El primer és l'identificador únic específic per a l'objecte i es calcula aplicant el resum «hash» a tots els camps de l'objecte juntament amb l'identificador del catàleg. A causa que els objectes poden estar continguts en diversos catàlegs, cada objecte té un ID d'objecte addicional (OID) que identifica l'objecte físic i pot ser compartit per diversos objectes de catàlegs diferents. Per a accelerar la busca dels objectes, tots els catàlegs habilitats es fusionen en una taula mestra. Cada catàleg té un nombre de prioritat i si ocorren diversos objectes amb el mateix OID, es carrega el del catàleg amb una prioritat major. Després, els objectes del catàleg mestre es dibuixen en el cel i generalment estan disponibles en &kstars;. Actualment, la desduplicació (l'assignació dels OID) només és admesa per les eines del repositori d'empaquetatge de catàlegs. L'objectiu d'esta cadena d'eines és crear catàlegs de forma reproduïble en un entorn homogeni. Cada catàleg s'implementa com un mòdul en Python i proporciona mètodes estàndard per a adquirir les dades, analitzar-les i trobar els duplicats en els altres catàlegs. Tots els catàlegs descarregables s'implementen d'esta manera. Si vos agradaria que el vostre propi catàleg estiga disponible per a &kstars;, es recomana que l'implementeu com un paquet en el repositori. Les eines proporcionades allà són tan flexibles que haurien de funcionar. Per a obtindre més informació sobre com fer-ho, vegeu la documentació del repositori de catàlegs. Si no esteu familiaritzat amb la programació en Python, podreu demanar l'addició d'un catàleg obrint un tiquet en el repositori o contactant amb els mantenidors. &kstars; també proporciona mitjans per a crear catàlegs personalitzats introduint les dades manualment o important taules CSV, però són menys flexibles i no oferixen desduplicació. Catàlegs del cel profund IGU A la &IGU; de la gestió de catàlegs s'arriba a través de l'element de menú Dades Gestiona els catàlegs DSO… i es mostra a continuació. Gestor dels GSO La interfície de gestió de catàlegs DSO La interfície de gestió de catàlegs DSO A l'esquerra, es mostra una llista de catàlegs. En esta llista, es lligen les propietats clau del catàleg com a desactivades, incloent-hi si s'ha habilitat un catàleg, quin és el seu ID i el seu nom. La columna Mutable significa si es pot editar el catàleg o no. Els catàlegs que s'han descarregat des del repositori de catàlegs a través de l'element de menú Dades Descarrega dades noves… generalment són immutables, mentre que els catàlegs creats per l'usuari no ho són. Sempre podreu clonar un catàleg perquè siga mutable. Els botons en el cantó superior dret permeten afegir catàlegs a la base de dades. Importa un catàleg… Importa un catàleg en el format .kscat des d'un fitxer. En general, açò es realitza per a provar versions noves de catàlegs que encara no han sigut arreplegades pel servidor de descàrrega habitual. Amb els botons en el cantó inferior dret, podreu afegir, eliminar, modificar i explorar els catàlegs. Les seues accions sempre es referixen al catàleg seleccionat (la fila ressaltada a l'esquerra). Crea un catàleg… Crea un catàleg nou. Vegeu . Activa / Desactiva Activa o desactiva un catàleg. Açò es reflectirà en el mapa celeste quan es tanque la &IGU; de gestió de catàlegs. Elimina Elimina un catàleg de la base de dades de catàlegs. Açò es reflectirà en el mapa celeste quan es tanque la &IGU; de gestió de catàlegs. Exporta… Exporta un catàleg a un fitxer .kscat. El fitxer resultant es pot importar amb el botó Importa un catàleg…. Clona… Fa una còpia exacta del catàleg i l'inserix a dins de la base de dades. Açò és útil si voleu fer modificacions a un catàleg immutable. No obstant açò, cal tindre en compte que esta no és la forma recomanada d'alterar els catàlegs que proporciona el repositori d'empaquetatge de catàlegs, &pex;, els catàlegs descarregats a través de l'element de menú DadesDescarrega dades noves…. Colors Obri l'editor de colors del catàleg. (Vegeu ). Obrirà un diàleg que permetrà establir els colors en els quals es mostraran els objectes del catàleg seleccionat per a cada esquema de color. Més… Obri el diàleg Detalls del catàleg. (Vegeu ). Allà veureu el contingut del catàleg, així com una major informació de meta. Entre altres coses, també podreu editar el seu contingut (si és mutable). Diàleg de creació de catàlegs Diàleg de creació de catàlegs. A este diàleg s'arriba a través de la &IGU; de la gestió de catàlegs (vegeu ). El camp ID: es triarà automàticament però es pot canviar. El camp Color: establix en quin color es mostraran els objectes del catàleg. Tots els altres valors són opcionals o tenen valors predeterminats sensats. Per descomptat, podreu canviar-los en un punt posterior. Fent clic en D'acord, s'afegirà un catàleg buit a dins de la base de dades amb les metadades introduïdes a dins del diàleg i que després es podrà emplenar amb objectes. (Vegeu i ). Catàlegs del cel profund Editor de colors dels catàlegs Editor de colors dels catàlegs L'editor de colors dels catàlegs. A este diàleg s'arriba mitjançant la &IGU; de gestió de catàlegs (vegeu ). Cada botó representa el color amb el qual es dibuixaran els objectes per a un esquema de color específic. En fer clic damunt d'un botó, podreu triar un color amb un selector de color. Els colors dels botons s'inicialitzen amb els colors predeterminats des de l'especificació del catàleg. El color predeterminat serà el color que es triarà per al catàleg si no hi ha un conjunt de colors per a un esquema de color. Catàlegs del cel profund Diàleg de detalls del catàleg Diàleg de detalls del catàleg El diàleg de detalls del catàleg. A este diàleg s'arriba a través de la &IGU; de gestió de catàlegs (vegeu ). En el cantó superior esquerre, es mostra el catàleg de metadades. A la dreta, es mostra una taula de tots els objectes en el catàleg. La línia de busca damunt la taula, filtra els objectes per nom. Fer doble clic damunt d'una fila obrirà el diàleg Detalls de l'objecte (vegeu ). Seleccionar una fila permet el menú Objecte a l'esquerra. La selecció de múltiples files realitza l'acció d'un sol objecte per a cada objecte seleccionat. Edita… Edita l'objecte del catàleg. (Vegeu ). Elimina Elimina l'objecte del catàleg. A davall de la secció Objecte, es troben les opcions generals del catàleg. Edita la metainformació del catàleg… Edita les metadades del catàleg que es mostren a la part superior esquerra. Açò obrirà el diàleg descrit a . Afig un objecte… Afig un objecte al catàleg. (Vegeu ). Importa CSV… Importa els objectes des d'un format de text tabular (csv, tsv, &etc;) cap a dins del catàleg. (Vegeu ). Catàlegs del cel profund Afegir/Editar els objectes El diàleg «Afegiu/editeu un DSO» El diàleg «Afegiu/editeu un DSO» Este diàleg permet crear o editar un objecte del cel profund (DSO). La secció Bàsics conté els camps que s'han d'emplenar. Nom: El nom de l'objecte que es mostrarà en el cel. Tipus: El tipus de l'objecte. AR / Dec (°, J2000): Les coordenades de l'objecte en graus i pel que fa a l'època J2000. Magnitud aparent: La magnitud aparent de l'objecte. La secció Opcional conté els camps de dades que són opcionals, es dividixen en dues subseccions. Estan establits i es poden deixar en els seus valors predeterminats. La subsecció Informació de la mida, en minuts d'arc. L'objecte es modela com una el·lipse que es descriu pel seu eix major i menor. La subsecció Miscel·lània. Nom llarg: Un nom més llarg, més descriptiu. En general, el nom llarg és una cosa així com Galàxia Andròmeda per a l'objecte M31. També pot contindre designacions alternatives i noms en altres catàlegs. Identificador de catàleg: Un identificador intern del catàleg. Per exemple, en la captura de pantalla anterior, l'objecte s'origina des del catàleg OpenNGC on s'identifica cada fila per NGCXXXX. Flux: El flux de l'objecte. Només s'aplica per a les fonts de ràdio. Angle de posició (°): Si l'objecte s'estén, haurà de tindre alguna orientació en el cel. L'angle de posició és l'angle entre el seu eix major i una línia recta cap al pol nord. Important catàlegs en CSV Important catàlegs en CSV La captura de pantalla anterior mostra el diàleg Importació de CSV en el seu estat predeterminat. En la secció Entrada, podreu configurar l'analitzador de CSV. El Prefix del comentari: és el caràcter que assenyala les línies comentades en l'entrada. El Separador: s'ha d'ajustar per a adaptar-lo a la vostra entrada. En general, és , o ;, però poden aparéixer altres separadors. Finalment, podeu optar per ometre una sèrie de línies al començament del fitxer. El botó Selecciona/Llig… permet triar un fitxer CSV per a llegir-lo amb la configuració anterior. Després d'açò, el diàleg es veurà com en la captura de pantalla a continuació. Important catàlegs en CSV, poblats Important catàlegs en CSV En la part superior dreta, podreu triar si les coordenades s'expressen en graus o hores/minuts/segons. La secció Mapatge permet mapar les columnes en el fitxer CSV als camps de dades en &kstars;. Seleccionant Ignora s'assignarà el valor predeterminat per a este camp. Introduint el vostre propi text s'utilitzarà com el valor perquè es llija cada objecte. La secció Tipus de mapatge mapa les cadenes als tipus d'objecte. Podeu afegir i eliminar els mapatges fent clic en + o -. En acabar de fer el mapatge, podreu provar la configuració fent clic en Vista prèvia per a llegir els primers objectes des de CSV. Si esteu satisfet, podreu fer clic en D'acord per a importar tot el catàleg o ajustar la configuració i fer una vista prèvia de nou. Com a referència, es mostra un mapatge per al catàleg d'OpenNGC en la captura de pantalla següent. Important catàlegs en CSV, OpenNGC Important catàlegs en CSV Finestra amb Sistema solar Finestra amb Sistema solar Finestra de configuració de &kstars; La pàgina Sistema solarEn la pàgina Sistema solar, podreu especificar si es mostraran el Sol, la Lluna, els planetes, els cometes i els asteroides, i si els principals cossos seran dibuixats com a cercles o amb imatges reals. També podreu decidir si els cossos del sistema solar tindran adjuntades etiquetes de nom i controlar quants cometes i asteroides tindran etiquetes de nom. Hi ha una opció per a adjuntar automàticament una traça orbital temporal sempre que se seguisca a un cos del sistema solar i una altra per a decidir si el color de la traça del planeta s'ha de desfer dins del color de fons del cel. Finestra amb Satèl·lits Finestra amb Satèl·lits Finestra de configuració de &kstars; La pàgina Satèl·litsLa pàgina Satèl·lits permet establir les opcions de visualització per als satèl·lits. En primer lloc, podeu veure o ocultar els satèl·lits en el mapa celeste utilitzant la casella de selecció Mostra els satèl·lits de la secció superior Opcions de visualització. De manera predeterminada, els satèl·lits es dibuixen com a petits cercles plens de llum de color roig amb una etiqueta opcional amb el nom de color roig fosc al costat seu. Podeu activar o desactivar estes etiquetes marcant o no la casella de selecció Mostra les etiquetes. Es troba per davall de la casella de selecció Mostra els satèl·lits, dins de la secció Opcions. Els colors dels punts que representen els satèl·lits i les seues etiquetes de nom es poden personalitzar amb facilitat utilitzant la pàgina Colors des de la mateixa finestra Configuració - &kstars;. A més, els satèl·lits es poden dibuixar de la mateixa manera que les estreles regulars, marcant la casella de selecció Mostra tant els satèl·lits com les estreles. Per a només visualitzar els satèl·lits visibles des del vostre emplaçament geogràfic i el temps actuals, seleccioneu Mostra únicament els satèl·lits visibles. &kstars; pot dibuixar els satèl·lits artificials de molts grups predefinits. Per tant, podeu seleccionar la visualització d'un grup en particular, múltiples grups o subgrups seleccionats parcialment. Dins de cada grup, es presenta una llista de satèl·lits individuals. Per a seleccionar tots els satèl·lits d'un grup, cal marcar la casella de selecció del grup. També podeu seleccionar només els satèl·lits d'interés en cada grup. Els elements orbitals dels satèl·lits es poden actualitzar a través d'Internet prement el botó Actualitza els TLE. Una altra manera d'actualitzar els elements orbitals dels satèl·lits és utilitzar l'element de menú Dades Actualitzacions Actualitza els elements orbitals dels satèl·lits. Si coneixeu el nom d'un satèl·lit desitjat, podeu utilitzar el mètode busca de satèl·lits que proporciona &kstars;. Haureu d'introduir el nom del satèl·lit en el quadro de text Busca satèl·lits i la llista es reduirà a només les millors coincidències. Podeu afegir satèl·lits nous als satèl·lits predeterminats establits de &kstars; editant el fitxer kstars/data/satellites.dat. Cada línia en este fitxer és un grup de satèl·lits, cal que afegiu una entrada nova per al vostre grup de satèl·lits desitjat. Una entrada haurà de tindre el següent format: Nom del grup;nom_fitxer_local;URL. Per exemple: Iridium;iridium.tle;https://celestrak.com/NORAD/elements/iridium.txt. Finestra amb Supernoves Finestra amb Supernoves Finestra de configuració de &kstars; La pàgina SupernovesLa pàgina Supernoves permet decidir si es mostraran o no les supernoves, marcant la casella de selecció Mostra les supernoves. De manera predeterminada, les supernoves es dibuixaran com una xicoteta marca + de color taronja clar. Quant als satèl·lits, el color de les supernoves es pot personalitzar amb facilitat utilitzant la pàgina Colors. Podeu establir el límit de magnitud per a mostrar una supernova, així com un límit de magnitud per a les alertes de supernova utilitzant els botons de selecció de valors. La magnitud limitant és la magnitud aparent més gran d'un objecte celeste que és visible amb l'ull nu o un telescopi. La llista de supernoves recents es pot actualitzar a través de l'element de menú Dades Actualitzacions Actualitza la llista de supernoves recents. Finestra amb Guies Finestra amb Guies Finestra de configuració de &kstars; La pàgina GuiesLa pàgina Guies us permetrà decidir si mostrar certs objectes (&ead;, línies de les constel·lacions, el contorn de la Via Làctia, l'equador celeste, l'eclíptica, la línia de l'horitzó i el terra opac. També podreu triar una cultura del cel, si voleu veure els noms llatins de les constel·lacions, les abreviatures IAU estàndards de tres lletres o els noms de les constel·lacions emprant la vostra llengua local. Finestra amb Terreny Finestra amb Terreny Finestra de configuració de &kstars; La pàgina TerrenyLa pàgina Terreny permet configurar si la imatge del terreny (paisatge) es mostrarà en el mapa celeste. L'usuari és responsable de crear una imatge parcialment transparent, esta se superposarà en el mapa celeste. Esta imatge haurà de tindre regions transparents creades per l'usuari per a permetre que es mostre el mapa del cel, i regions opaques que representen els arbres, els edificis i el paisatge al voltant del telescopi. Es requerix un format particular, i este és un esforç significatiu. Hi ha molts recursos al web que expliquen com es fa açò per a Stellarium. Els detalls per a la creació d'imatges són els mateixos. Inicialment, l'usuari captura una imatge de projecció cilíndrica equidistant de tota l'esfera des d'aproximadament el mateix punt de vista que el seu telescopi. Este tipus d'imatge es pot capturar amb l'aplicació Càmera de Google o l'aplicació YouTube de Google en un iPhone, o probablement amb moltes altres aplicacions de càmera. Després, l'usuari haurà d'editar la imatge final que el cel s'esborre/siga transparent i guardar-la com a PNG. Finalment, l'usuari haurà de determinar on es troba el nord en la imatge, perquè eventualment es puga alinear amb el mapa celeste. Una vegada fet tot açò, el mapa celeste podrà simular la vista en el cel local, inclòs el terreny local. Una vegada es cree la imatge, serà possible carregar-la a través de la pàgina Terreny i configurar el valor de correcció per a l'azimut (en graus) que permetrà a l'usuari fer girar la vista de manera que el nord en el mapa celeste estiga alineat amb el nord en la imatge. A més, es poden configurar algunes opcions d'acceleració per a aconseguir la millor experiència d'usuari en representar el terreny en el mapa celeste. Podeu canviar la superposició del terreny emprant una drecera de teclat &Ctrl;&Maj;T i l'element de menú VisualitzaMostra el terreny. Superposicions d'imatges en el mapa celeste Superposicions d'imatges en el mapa celeste Finestra de configuració de &kstars; La pàgina Superposicions d'imatgesLes superposicions d'imatges són imatges personalitzades (normalment .jpg) que es representen en el mapa celeste sobre les estreles i altres elements del mapa celeste, però davall el terreny. Estes imatges les afegiu vosaltres, els usuaris, una mena de catàleg personal del cel. Si es configura correctament, estes imatges personals es poden mostrar quasi perfectament alineades amb els altres objectes en el cel. Finestra amb Superposicions d'imatges Finestra amb Superposicions d'imatges La pàgina Superposicions d'imatges permet configurar si les superposicions d'imatges es mostraran en el mapa celeste i ajuda a afegir-les al sistema. La imatge al començament d'esta secció mostra el mapa celeste amb les superposicions d'imatges habilitades i algunes superposicions d'imatges carregades. Cada vegada que s'inicia, &kstars; buscarà imatges noves a la superposició d'imatges en un directori especial, paral·lel al directori de registres, anomenat imageOverlays. En Linux, açò es pot trobar a ~/.local/share/kstars/imageOverlays. La ubicació exacta en el vostre sistema es pot trobar fent clic en el botó Directori de superposicions a prop de la part superior de la pàgina de configuració Superposicions d'imatges que es mostra a la part superior d'esta secció. Per a començar, afegiu les vostres imatges a este directori. De manera ideal, per raons de rendiment, estos no són fitxers massius, però probablement les imatges amb amplàries de 1.000 o 2.000 haurien d'estar bé. Per a afegir imatges addicionals en el futur, afegiu-les al mateix directori i reinicieu &kstars;. Inicieu &kstars; una vegada tingueu les imatges en el directori imageOverlays. Si després aneu fins a la pàgina de configuració Superposicions d'imatges, hauríeu de veure els fitxers nous llistats en la taula. Les el seu estat com a Sense processar. Només les imatges l'estat de les quals siga D'acord es mostraran en el mapa celeste. Açò és perquè &kstars; necessita conéixer la ubicació, la mida i l'orientació en el cel d'estes imatges abans de mostrar-les. Per a canviar l'estat a D'acord, s'han de resoldre les plaques de les imatges o afegir manualment la informació requerida, vegeu a continuació. Per a preparar les imatges per a visualitzar-les, s'han de resoldre les plaques de les imatges (una sola vegada). Per a fer-ho, busqueu una imatge en la taula, feu clic en el seu nom de fitxer i feu clic en Soluciona davall la taula. L'etiqueta del botó hauria de canviar a Cancel·la durant la solució, i després, quan es completa amb èxit, els paràmetres resolts es mostraran en la taula i l'estat canvia a D'acord. La informació d'una solució de placa amb èxit s'emmagatzema en la base de dades de l'usuari de manera que no calga repetir la solució. La imatge resolta hauria d'aparéixer a partir d'aleshores en la seua posició adequada en el mapa celeste. Podeu solucionar plaques de múltiples imatges en una sola operació fent clic damunt del nom de fitxer de la primera imatge i després fent clic damunt d'un altre nom de fitxer. S'han de seleccionar tots els fitxers d'imatge entre els noms de fitxer. Després, fent clic en Soluciona, s'intentaran solucionar totes les imatges. No obstant açò, &kstars; no intentarà resoldre les imatges l'estat de les quals siga D'acord, sinó que les ometrà. (Si voleu tornar a solucionar les plaques de les imatges amb l'estat D'acord, canvieu manualment el seu estat a Sense processar i feu clic en Soluciona). És possible que si seleccioneu diverses imatges, algunes no es resolguen amb èxit. La resolució de plaques d'estes imatges de vegades pot ser difícil. Açò és perquè, en este punt, el sistema no té informació sobre l'escala o la posició per on mirar i, per tant, és una solució cega. Per a millorar les vostres possibilitats d'èxit, podeu introduir una posició aproximada AR/Dec del centre del cel a dins de les columnes AR i Dec per a la fila que esteu intentant resoldre. També podeu afegir una escala d'imatge, en segons d'arc per píxel. Podeu afegir una escala predeterminada a la dreta del botó Soluciona en el quadro anomenat Seg. d'arc/px predeterminats de manera que tots els intents de solució utilitzen esta escala de manera predeterminada. També podeu afegir una escala directament a dins de la taula, fila i columna, el qual anul·larà el valor predeterminat. Podeu triar quin perfil de StellarSolver utilitza el solucionador (estos perfils es poden editar en la pestanya Alinea d'Ekos). Finalment, podeu ajustar el Temps d'espera del solucionador en segons. Si teniu imatges problemàtiques que no es resolen, encara podreu mostrar-les introduint manualment els valors (que el solucionador no ha trobat) a dins de la taula. Són els paràmetres AR, Dec, segon d'arc per píxel, angle d'orientació i est a la dreta (o oest a la dreta). Una vegada ho hàgeu fet, podreu canviar l'estat a OK i &kstars; guardarà estos valors a la base de dades de l'usuari com si s'hagessin resolt automàticament. Hi ha alguns controls més en la pàgina de configuració Superposicions d'imatges. La casella de selecció Mostra les superposicions d'imatges a la part superior de la pàgina activa o desactiva esta característica, és a dir, canvia si es mostraran o no les superposicions d'imatges en el mapa celeste. El botó de selecció de valors Dimensió màxima de les imatges: permet fer variar la dimensió màxima de la imatge utilitzada per a les imatges. És a dir, si col·loqueu imatges que tenen, per exemple, 5.000 píxels d'amplària a dins del directori imageOverlays, però el valor d'este quadro d'entrada és 1.000, llavors es llegiran les imatges de 5.000 píxels, però després es reduiran a 1.000 píxels d'amplària abans de visualitzar-les. Açò es fa per a reduir el consum de memòria i l'ús de la CPU d'esta característica. Seria més eficient afegir fitxers d'imatge amb l'amplària d'imatge desitjada. La casella de selecció Centra el mapa celeste en la selecció permet navegar amb facilitat per les imatges superposades sense manipular directament el mapa celeste. Amb açò habilitat, seleccioneu una fila en la taula de superposició (&pex;, fent clic damunt del camp del nom de fitxer) i el mapa celeste es mourà fins a esta imatge si l'estat de la imatge és D'acord. En este punt, podeu passar d'una imatge a la següent amb les ordres de teclat &Up; i &Down;. Finestra amb Colors Finestra amb Colors Finestra de configuració de &kstars; La pàgina Colors Esquemes de color PersonalitzarLa pàgina Colors permet establir l'esquema de color i definir esquemes de color personalitzats. La pestanya es dividix en dos quadros: El quadro de l'esquerra mostra una llista de tots els elements disponibles amb colors ajustables. Feu clic damunt de qualsevol element per a llevar una finestra per a ajustar el color. Davall la llista hi ha la llista desplegable Mode de color de les estreles:. De manera predeterminada, &kstars; les dibuixa amb un tint de color realista segons el tipus espectral de l'estrela. Encara més, també podeu triar dibuixar-les com a cercles blancs, negres o roigs sòlids. Si esteu utilitzant colors realistes, podreu establir el nivell de saturació dels colors de les estreles amb el botó de selecció de valors Intensitat del color de l'estrela:. El quadro dret llista els esquemes de color definits. Hi ha quatre esquemes predefinits: l'esquema Colors predeterminats, la Carta estel·lar, la qual utilitza estreles negres sobre un fons blanc, la Visió nocturna, la qual només utilitza capes de roig per a protegir la visió adaptada a l'obscuritat i la Lluna nova, un tema més realista i obscur. De manera addicional, podeu guardar la configuració actual com a un esquema de color a mida fent clic en el botó Anomena i guarda…. Se us demanarà per un nom per a l'esquema nou i aleshores este apareixerà en la llista en totes les sessions futures de &kstars;. Per a eliminar a un esquema personalitzat, senzillament ressalteu-lo en la llista i premeu el botó Elimina. Finestra amb FITS Finestra amb FITS Finestra de configuració de &kstars; La pàgina FITS FITS (sistema flexible per al transport d'imatges -Flexible Image Transport System-) és un popular estàndard obert per a l'emmagatzematge, la transmissió i el processament de dades digitals. Per als detalls, una referència és l'article corresponent de la Wikipedia. Esta pàgina permet configurar la presentació i el processament de les dades FITS en &kstars;. El quadro esquerre és per a configurar el visor de FITS. Marqueu l'element Utilitza el visor de FITS si voleu mostrar automàticament les imatges rebudes en el visor de FITS. L'opció Pestanya de previsualització única és per a mostrar totes les imatges FITS capturades en una sola pestanya en lloc de múltiples pestanyes per imatge. L'opció Finestra única de captura és per a mostrar les imatges FITS capturades de totes les càmeres en una única finestra del visor de FITS, en lloc d'una finestra dedicada per a cada càmera. L'opció Obri una única finestra és per a mostrar les imatges FITS obertes en una única finestra del visor de FITS en lloc d'una finestra dedicada a cada fitxer i l'opció Finestra independent és per a fer que la finestra del visor de FITS siga independent de &kstars;. El quadro dret mostra les opcions del processament. L'opció Autoestirat permet aplicar sempre l'estirament automàtic a les imatges en el visor de FITS, l'opció Mode de recursos limitats és per a habilitar el mode de recursos limitats per a desactivar qualsevol operació intensiva en recursos, és a dir: Reconstrucció automàtica des de Bayer (les imatges construïdes amb el filtre mosaic de Bayer on s'aplica el filtre de Bayer no seran reconstruïdes amb el filtre mosaic de Bayer, només es mostraran les imatges en l'escala de grisos), WCS automàtic (les dades del sistema de coordenades mundial -World Coordinate System- no seran processades. Les coordenades celestes dels mapes WCS en les coordenades de la imatge, les línies de la quadrícula equatorial, la identificació dels objectes i l'orientació del telescopi dins d'una imatge estan inhabilitades) i Cub en 3D (no es processaran les imatges RGB, només es mostraran les imatges en l'escala de grisos). També podeu desactivar per separat algunes d'estes operacions voraces de recursos. Finestra amb INDI Finestra amb INDI Per a una explicació detallada de les opcions en la pàgina INDI, vegeu la secció Configurar INDI. Finestra amb Ekos Finestra amb Ekos Ekos és una suite d'astrofotografia, una solució completa que pot controlar tots els dispositius INDI incloent nombrosos telescopis, CCD, rèflex digitals, enfocadors, filtres i molt més. Ekos admet el seguiment d'alta precisió utilitzant un solucionador d'astrometria en línia i fora de línia, capacitats d'enfocament automàtic i guiatge automàtic, i la captura d'una o de múltiples imatges utilitzant la potent capacitat del gestor de seqüències integrat. Per a una explicació detallada sobre Ekos, vegeu la secció Ekos d'este manual. Finestra amb Xplanet Finestra amb Xplanet Xplanet (s'ha d'instal·lar per separat) és un renderitzador de la superfície planetària per al sistema solar. Esta pàgina permet configurar la presentació i el processament de les dades d'Xplanet en &kstars;. Finestra amb Avançat Finestra amb Avançat Finestra de configuració de &kstars; La pàgina AvançatLa pàgina Avançat proveïx un acurat control sobre els comportaments més subtils de &kstars;. Refracció atmosfèrica La casella de selecció Corregix per a la refracció atmosfèrica controla si les posicions dels objectes estan corregides per als efectes de l'atmosfera. A causa que esta és una clofolla esfèrica, la llum de l'espai exterior és doblegada en passar a través de l'atmosfera cap als nostres telescopis o ulls en la superfície. Dit efecte és més pronunciat per als objectes a prop de l'horitzó i realment canvia les prediccions d'eixida/posta o temps establits per als objectes en uns quants minuts! De fet, quan veeu una posta de Sol, la posició real d'este ja està ven bé per davall de l'horitzó, a efectes de la refracció atmosfèrica pareix com si el Sol encara estiguera en el cel! Cal tindre present que la refracció atmosfèrica mai serà aplicada si esteu emprant coordenades equatorials. Transició animada La casella de selecció Utilitza la transició animada controla com mostrar els canvis quan se selecciona una nova posició d'enfocament en el mapa. De manera predeterminada, veureu el cel moure's o anar transitivament cap a la posició nova. Si heu desseleccionat esta opció, la vista saltarà immediatament cap a la nova posició d'enfocament. Objectes en el cel Etiquetar Automàticament Si la casella de selecció Adjunta una etiqueta a l'objecte centrat està seleccionada, aleshores s'adjuntarà automàticament una etiqueta de nom a un objecte quan este siga seguit pel programa. L'etiqueta serà eliminada quan l'objecte ja no siga seguit. Cal tindre present que també podreu adjuntar manualment una etiqueta persistent de nom a qualsevol objecte amb el seu menú emergent. Objectes en el cel OcultarHi ha tres situacions en què &kstars; haurà de tornar a dibuixar la vista del cel molt ràpidament: quan se selecciona una posició d'enfocament nova (i Utilitza la transició animada està seleccionat), quan s'arrossega el cel amb el ratolí i quan el pas del temps és molt gran. En estes situacions, les posicions de tots els objectes hauran de ser recalculades com més ràpidament millor, el qual pot suposar una considerable càrrega sobre la CPU. Si la CPU no pot continuar amb la demanda, aleshores la vista apareixerà inactiva o desigual. Per a mitigar-ho, &kstars; ocultarà certs objectes durant estes situacions, sempre que la casella de selecció Oculta els objectes en moure estiga seleccionada. El temps sobre el qual els objectes restaran ocults és determinat pel botó de selecció de valors Oculta també si el pas temporal és més gran que:. Podreu especificar els objectes que s'hauran d'ocultar en la secció Configura els objectes que s'han d'ocultar. La finestra Desenvolupador La finestra Desenvolupador Finestra de configuració de &kstars; La pàgina DesenvolupadorLa pàgina Desenvolupador proporciona algunes caselles de selecció que poden ajudar a depurar problemes amb &kstars;. Hi ha caselles de selecció per a guardar les imatges en directoris de registre que poden ajudar a depurar problemes. Per descomptat, guardar les imatges pot ocupar espai en el disc i s'ha d'emprar amb prudència. Les imatges que es poden guardar són: totes les imatges de l'enfocament, totes les imatges del sistema de guiatge, totes les imatges de l'alineació, i les imatges de l'alineació on ha fallat la resolució de plaques. Totes les imatges es guarden en carpetes paral·leles al directori de registre principal. Estan en carpetes anomenades «guide» (guiatge), «autofocus» (enfocament automàtic), «align» (alineació) i «align/failed» (alineació/fallida). Hi ha diverses maneres de modificar la pantalla segons les vostres preferències. Rètols informatiusPersonalitzar Rètols informatiusOcultarMostra o oculta els rètols informatius des del submenú Configuració Rètols informatius. A més, podeu manipular els tres rètols informatius amb el ratolí. Cadascun dels rètols conté línies addicionals de dades que resten ocultes de manera predeterminada. Podeu canviar-ne la visibilitat fent doble clic damunt seu. També és possible canviar-ne la ubicació arrossegant-lo amb el ratolí. Quan un rètol arriba fins a tocar la vora d'una finestra, serà adherida a esta quan es modifique la grandària de la finestra. Barres d'einesPersonalitzarMostra o oculta les barres d'eines des del submenú Configuració Barres d'eines mostrades. Com la majoria de les barres d'eines de &kde;, també es poden arrossegar per la pantalla i fixar-les en qualsevol vora de la finestra, fins i tot separar-les completament d'esta si no estan bloquejades. Esquemes de colorSeleccióSeleccioneu un esquema de color diferent en el submenú Configuració Esquemes de color. Hi ha quatre esquemes de color predefinits, i també és possible definir el vostre propi en la finestra Configuració - &kstars;. Símbols de camp de visióDescripcióEscolliu un símbol de CDV utilitzant el submenú Configuració Símbols de CDV. CDV és un acrònim per a camp de visió. Es dibuixarà un símbol de camp de visió en el centre de la finestra per a indicar cap a on apunta la pantalla. Els distints símbols disposen de mides angulars diferents; en podeu utilitzar un per a mostrar com seria la vista a través d'un telescopi en concret. Per exemple, si escolliu el camp de visió Prismàtic 7x35, es dibuixarà un cercle en la pantalla amb un diàmetre de 9,2 graus; este és el camp de visió per a un prismàtic 7x35. Símbols de camp de visióPersonalitzarPodeu definir els vostres propis símbols de CDV (o modificar-ne els existents) utilitzant l'element de menú Edita els símbols CDV, el qual ens oferirà l'editor de CDV: Editor de símbols del camp de visió Editor de símbols CDV La llista dels símbols de CDV definits es mostra a l'esquerra. A la dreta es troben els botons per a afegir-ne un de nou, editar les propietats del seleccionat i eliminar-lo de la llista. Cal tindre en compte que també podeu modificar o eliminar els quatre símbols predefinits (si els elimineu tots els predefinits, es restauraran la pròxima vegada que inicieu &kstars;). A davall d'estos tres botons es troba la pantalla de vista prèvia gràfica que mostra el símbol seleccionat en la llista. Quan premeu algun dels botons Nou… o Edita…, s'obrirà la finestra Símbol nou de CDV: Símbol nou del camp de visió Símbol nou de CDV Símbols de camp de visióDefinix nouEsta finestra us permet modificar les quatre propietats que definixen un símbol de CDV: nom, camp visual, forma i color. La distància focal d'este la podeu introduir directament en el quadro d'edició Camp visual, o podeu utilitzar les pestanyes Ocular/Càmera per a calcular l'angle del camp de visió, indicant-hi les dades de la vostra configuració de telescopi/ocular o telescopi/càmera. Les cinc formes disponibles són: quadrat, cercle, punts de mira, ull de bou i cercle semitransparent. Una vegada especificat, premeu D'acord, i el símbol apareixerà en la llista predefinida. També restarà disponible des del submenú Configuració Símbols de CDV. Podeu ajustar diverses opcions de configuració perquè l'orientació del mapa celeste coincidisca amb la vista a través de l'instrument òptic. Primer, trieu el sistema de coordenades que coincidisca amb la muntura. Per a un instrument muntat equatorialment, canvieu al mode de Coordenades equatorials al menú Visualitza o prement la tecla Espai. S'hauria de veure l'opció per a canviar el sistema de coordenades Canvia a la vista horitzontal (coordenades horitzontals) quan el mode actual siga coordenades equatorials. Per a un instrument muntat en altazimut o vista senzilla, canvieu a Coordenades horitzontals, de manera que l'opció al menú Visualitza es veja Canvia a la vista de l'esfera celeste (coordenades equatorials). Açò establirà el sistema de coordenades base utilitzat per a representar el mapa celeste, i també establirà la referència per a l'orientació del mapa celeste: zenit o nord. Si el vostre instrument utilitza un prisma erecte, el qual s'utilitza habitualment en els telescopis Schmidt-Cassegrain i de tipus refractant, la vista a través de l'ocular es reflectirà horitzontalment. Podeu fer que el mapa del cel coincidisca amb açò marcant l'element de menú VisualitzaVista emmirallada o utilitzant la drecera &Ctrl;&Maj;M. A continuació, per a fer girar lliurement el mapa celeste, podeu mantindre premuda la tecla &Maj; i arrossegar el ratolí sobre el mapa celeste. Apareixerà una superposició temporal que mostrarà la direcció nord i zenit en el punt, i que mostrarà l'angle que fan amb la vertical en sentit contrari a les agulles del rellotge. Les orientacions del zenit i del nord s'actualitzaran a mesura que gireu el mapa celeste. Deixant anar la tecla &Maj; o el botó del ratolí, es pararà l'operació de gir. A mesura que desplaceu el mapa celeste o l'enfoqueu sobre objectes diferents, el gir que establiu es mantindrà com un desplaçament des de la direcció de referència. La direcció de referència serà el nord quan s'utilitzen les coordenades equatorials i el zenit quan s'utilitzen les coordenades horitzontals. Com a recordatori, la direcció de referència és sòlida i més brillant en la superposició temporal. La superposició temporal també marca la direcció Est, la qual serà en sentit horari des del nord quan es reflectisca i en sentit antihorari quan no es reflectisca. Per a les dues orientacions habituals, erecta i invertida, el gir es pot establir o restablir utilitzant el submenú VisualitzaOrientació del mapa celeste). Seleccioneu Nord cap avall o Zenit cap avall segons s'aplique per a establir una orientació de 180 graus. Si esteu observant visualment a través de l'ocular d'un instrument, és possible que hàgeu de fer una mica més de correcció. Per al cas comú d'un telescopi gran de Dobson (o més generalment un disseny newtonià muntat en una muntura altazimutal), ajudarà una correcció sistemàtica addicional. Esta correcció s'aplica perquè estem en posició dreta mentre utilitzem el telescopi independentment de l'angle que tinga el tub del telescopi amb el terra. De manera que mentre movem el telescopi en altitud, cal aplicar una correcció addicional depenent de l'altitud de l'objecte per a fer que el mapa celeste coincidisca amb la vista a través de l'ocular on l'observador està dret. Esta correcció s'activa seleccionant l'opció correcta de «Correcció de l'observador estant dret» des del submenú VisualitzaOrientació del mapa celeste. La correcció dependrà d'en quin costat ha col·locat el fabricant l'enfocador del telescopi. Si quan observeu just per damunt de l'horitzó a través de l'ocular, el cel es troba al costat dret de l'observador (i l'espill a l'esquerra), trieu l'opció Correcció de l'observador estant dret, mà dreta. De la mateixa manera, si el cel es troba a l'esquerra de l'observador, trieu l'opció Correcció de l'observador estant dret, mà esquerra. Esta correcció només té sentit en el mode de Coordenades horitzontals i estarà desactivada quan s'utilitzen les Coordenades equatorials. Ara proporcionem alguns exemples de com utilitzar estes opcions de configuració per a diversos instruments: Observació a simple vista: Seleccioneu Coordenades horitzontals i una orientació de Zenit cap amunt des del submenú VisualitzaOrientació del mapa celeste. Càmera en un telescopi muntat equatorialment: trieu les Coordenades equatorials i ajusteu l'orientació del mapa celeste perquè coincidisca amb la càmera. Com que la muntura apunta cap a regions diferents del cel, l'orientació s'ha de renderitzar correctament. Ús de prismàtic: la mateixa configuració que amb l'observació a simple vista. L'ocular d'un telescopi Schmidt-Cassegrain altazimut amb un prisma erecte: En el menú Visualitza trieu Vista emmirallada i al submenú Orientació del mapa celeste trieu Zenit cap amunt. Finalment, ajusteu la rotació manualment perquè coincidisca amb la vista de l'ocular segons l'angle que utilitzeu per al prisma erecte. Utilitzant un instrument de visió buscador RACI en un telescopi muntat en altazimut, mirant-hi directament: la mateixa configuració que amb l'observació a simple vista, excepte que potser haureu d'ajustar manualment una vegada l'orientació si el teniu muntat en un angle. Utilitzant un visor de busca RACI en un telescopi muntat en altazimut, mirant-hi des del costat: a més de l'esmentat anteriorment, seleccioneu Correcció de l'observador estant dret, mà «…» per al costat adequat. Utilitzant un instrument de visió de busca directa (vista invertida) en un telescopi muntat en altazimut: trieu Coordenades horitzontals i una orientació del mapa celeste de Zenit cap avall en el submenú VisualitzaOrientació del mapa celeste. Ocular d'un telescopi de Dobson: trieu Coordenades horitzontals, i en el submenú VisualitzaOrientació del mapa celeste, seleccioneu Zenit cap avall i activeu la correcció de l'observador estant dret. Després ajusteu manualment l'orientació una vegada perquè coincidisca amb la vista de l'ocular del telescopi, i d'ara en avant l'hauria de seguir correctament. En astronomia visual és típic utilitzar com a mínim tres instruments diferents: l'ull humà, instrument de visió i el telescopi principal. Les orientacions d'estos tres tindran configuracions diferents i necessitaran modificacions freqüents de totes les opcions abans esmentades. Per a facilitar l'ajust d'estes configuracions, &kstars; proporciona la característica Vistes. S'hi pot accedir mitjançant el menú VisualitzaVistes i les opcions que conté. La vista Arbitrària no és una vista real, sinó l'opció que se selecciona quan es modifica manualment l'orientació del mapa celeste a través de les opcions descrites anteriorment. La resta de les vistes són vistes de bona fe. Se n'hi poden afegir noves o editar, eliminar o tornar a ordenar utilitzant l'opció VisualitzaVistesEdita les vistes…. En triar açò, apareixerà una finestra per a gestionar les vistes: Diàleg per a gestionar les vistes del mapa celeste Gestioneu les vistes del mapa celeste Per a eliminar una vista, senzillament seleccioneu-la des de la llista i premeu el botó Elimina. Per a tornar a ordenar les vistes, utilitzeu el ratolí per a arrossegar la vista que voleu moure i deixeu-la anar a la seua destinació entre dues entrades. Per a editar una vista, seleccioneu-la des de la llista i feu clic en Edita…. Per a crear una vista nova, feu clic en el botó Nova…. Diàleg per a crear una vista nova o editar-ne una existent Editeu o creeu una vista El camp Nom: té un nom únic per a la vista. El Tipus de muntura: determina si la direcció de referència utilitzada per a l'orientació serà nord o zenit. Normalment, es configuraria segons el tipus de muntura utilitzada per al telescopi. Tot i açò, quan s'utilitzen refractors i telescopis Schmidt-Cassegrain (els SCT) amb una diagonal giratòria, l'observador tendirà a tornar a orientar l'ocular per a la seua comoditat, de manera que romanga en un angle fix respecte al zenit. Per esta raó, té sentit triar la muntura Altazimutal fins i tot quan el telescopi estiga en realitat sobre una muntura equatorial. Seleccioneu la muntura Equatorial quan no es reorienti l'enfocador, com quan s'utilitza una càmera en un telescopi muntat a l'equatorial. Per als telescopis newtonians que invertixen (&ead;, giren 180 graus però no canvien l'orientació lateral) la vista, trieu l'opció Invertida. Esta també és l'opció correcta per als refractors i els instruments de visió. Quan s'utilitza una diagonal de prisma erecte, el prisma aixeca la imatge invertida capgirant-la cap amunt i cap avall. Açò resulta en general en una imatge reflectida d'esquerra cap a dreta. Per tant, per als telescopis que utilitzen un prisma erecte, trieu Emmirallada. Un tipus especial de prisma anomenat prisma de sostre Amici no només erigix la imatge verticalment, sinó que també impedix que es reflectisca d'esquerra cap a dreta. Els instruments de visió que incorporen esta diagonal normalment s'anomenen instruments de visió d'«imatge correcta en angle recte» o visors RACI. Estes diagonals també es poden utilitzar en els refractors i SCT. Quan utilitzeu un prisma que produïsca una imatge correcta, trieu l'opció Correcta. L'opció Emmirallada sobre l'eix vertical no es troba als instruments d'astronomia típics, però es proporciona perquè estiga completa. Cal considerar dos factors més: un és l'angle de l'ocular pel que fa a la direcció de referència (nord/zenit), i l'altre és l'orientació del cap de l'observador (i noció de vertical) el qual expliquem quan descriguem la característica de correcció de l'observador estant dret. Estos dos aspectes es configuren utilitzant l'únic control lliscant anomenat Angle de l'ocular:. Dues il·lustracions davall el control lliscant mostren la interpretació d'este ajustament. A l'esquerra, vist de cara, més convenient per als telescopis newtonians, i a la dreta, vist des del darrere, més convenient per als refractors i Cassegrain. L'observador se situa naturalment a la banda que fa més còmode mirar a través de l'ocular, de manera que la correcció de l'observador estant dret s'ajustarà automàticament en conseqüència. Per als angles de l'ocular que siguen inferiors a -1 graus al control lliscant, s'aplicarà l'opció Correcció de l'observador estant dret, mà dreta. De manera similar, per als angles que siguen superiors a +1 graus, s'aplicarà l'opció Correcció de l'observador estant dret, mà esquerra. A 0 graus no s'aplicarà cap correcció. Esta correcció s'indica mitjançant la silueta d'una persona parada a la banda corresponent del telescopi. A la nostra convenció, la majoria dels Dobsonians fabricats en massa pareixen tindre una correcció al voltant de +45 graus. Per cert, esta correcció també és útil per a instruments de visió amb diagonals. És possible que vulgueu desactivar explícitament esta correcció fins i tot quan l'angle de l'ocular no siga zero. Açò és útil en cas que la vista provinga d'una càmera CCD que no canvia d'angle respecte al cos del telescopi (a diferència del cap d'un observador), o si la pantalla que mostra el mapa celeste de &kstars; està muntada al cos del telescopi. En este cas, es pot seleccionar l'opció Pantalla muntada en el telescopi. Per a l'efecte oposat, &ead;, quan l'angle de l'ocular és zero, però l'observador s'inclina per a mirar a través de l'ocular des d'un dels dos costats, ajusteu l'angle de l'ocular en més o menys 2 graus per a permetre esta correcció -la diferència xicoteta no es notarà-. Finalment, possiblement voldreu alternar la vista per a establir també el camp de visió del mapa celeste, per exemple, establir CDV d'un instrument de visió. En este cas, podreu marcar la casella Establix també el camp de visió i es podrà especificar un camp de visió aproximat per a ajustar-lo. Si no està marcada, el nivell de zoom del mapa celeste no es modificarà quan s'aplique esta vista. &hips;