Mike Choatie Galàxies espirals Les galàxies espirals són col·leccions enormes de milers de milions d'estreles, la majoria de les quals s'aplanen en forma de disc, amb una brillantor i un con esfèric d'estreles en el seu centre. A dins del disc, hi ha els braços típicament brillants a on es troben les estreles més joves, més brillants. Estos braços s'enrosquen cap enfora des del centre seguint un patró en espiral, donant a estes galàxies el seu nom. Les galàxies espirals són una mica com els huracans o com l'aigua que fluïx cap a un desaigüe. Es tracta d'un dels objectes més bonics en el cel. Les galàxies es classifiquen emprant un diagrama de dispersió. L'extrem de la bifurcació classifica les galàxies el·líptiques en una escala des de la més rodona, les quals serien classificades com a E0, a les que aparenten ser més planes, les quals serien una E7. Les dents de la dispersió és a on es classifiquen els dos tipus de galàxies espirals: galàxies espirals normals i barrades. Una espiral barrada és una que bombeja el nucli estirant-lo cap enfora en una línia, vist així, literalment tenen com una barra d'estreles en el seu centre. Ambdós tipus de galàxies espirals se subclassifiquen segons la prominència del seu bombeig central d'estreles, la seua brillantor total en superfície i segons l'elongació dels seus braços espirals. Estes característiques estan relacionades, de manera que una galàxia S'ha de tindre un gran bombeig central, una alta brillantor en superfície i una atapeïda elongació dels seus braços espirals. Una galàxia Sb tindrà un bombeig més xicotet, un disc més feble i una elongació més xicoteta que una Sa, i el mateix entre les Sc i Sd. Les galàxies barrades empren el mateix esquema de classificació, indicat pels tipus SBa, SBb, SBc i SBd. Hi ha una altra classe de galàxia anomenada S0, la qual és morfològicament un tipus transitori entre les espirals i les verdaderament el·líptiques. Els seus braços espirals s'allarguen endins fins a ser indistingibles; les galàxies S0 tenen discs amb una brillantor uniforme. També tenen un bombeig extremadament dominant. La galàxia Via Làctia, la qual pròpiament és la nostra, a on hi ha la Terra i tot el munt d'estreles que apareixen en el cel, és una galàxia espiral, i es creu que podria ser una espiral barrada. El nom de Via Làctia es referix a una banda d'estreles molt febles en el cel. Esta banda és el resultat de mirar en el pla del disc de la nostra galàxia des de la nostra perspectiva, la qual està a dins seu. Les galàxies espirals són entitats molt dinàmiques. Són bressols de la formació d'estreles i en contenen moltes de joves en els seus discs. Els seus bombeigs centrals tendixen a estar fets d'estreles més antigues, i els seus halos difusos es fan de les estreles més velles de l'univers. La formació d'estreles és molt activa en els discs perquè ací és on estan concentrats el gas i la pols. Estos dos elements són els blocs de construcció de la formació d'estreles. Els telescopis moderns han revelat que la majoria de galàxies espirals abriguen forats negres supermassius en els seus centres, amb masses que poden excedir la de mil milions de Sols. Ambdues, galàxies el·líptiques i espirals, es coneix que contenen estos objectes exòtics; fins i tot ara molts astrònoms creuen que totes les grans galàxies contenen un forat negre supermassiu en el seu nucli. Es coneix que la nostra Via Làctia n'abriga un en el seu interior, amb una massa milions de vegades més gran que la massa d'una estrela. Hi ha molts exemples adequats de galàxies espirals que es troben en &kstars;, i moltes tenen boniques imatges disponibles en el seu menú emergent. Podreu trobar-les emprant la finestra Busca un objecte. Esta és una llista d'algunes galàxies espirals amb boniques imatges disponibles: M 64, la Galàxia Black-Eye (de tipus Sa) M 31, la Galàxia Andròmeda (de tipus Sb) M 81, la Galàxia Bode (de tipus Sb) M 51, la Galàxia Whirlpool (de tipus Sc) NGC 300 (de tipus Sd) [utilitzeu l'enllaç d'imatge DSS] M 83 (de tipus SBa) NGC 1530 (de tipus SBb) NGC 1073 (de tipus SBc)