Jason Harris Estreles Què són les estreles? Les estreles són masses esfèriques gegants i lligades gravitacionalment, formades per gas d'hidrogen (majoritàriament). Les estreles també són motors de fusió nuclear ubicats en les profunditats dels nuclis de les estreles, a on la densitat és extrema i la temperatura abasta desenes de milions de graus Celsius. És el Sol una estrela? Sí, el Sol és una estrela. És la peça dominant del nostre sistema solar. Comparada amb altres estreles, el nostre Sol és força normal; aparenta ser molt més gran i brillant atés que es troba milions de vegades més a prop nostre que qualsevol altra estrela. Per què brillen les estreles? La resposta curta és: una estrela brilla a causa de la seua alta temperatura. La realitat no és molt més complicada que açò. Qualsevol objecte escalfat a milers de graus radia llum, igual que les estreles. La següent pregunta òbviament és: Per què estan tan calentes les estreles? Esta és una pregunta complicada. La resposta més habitual és que les estreles obtenen la seua calor de les reaccions de fusió termonuclear en els seus nuclis. No obstant açò, esta podria no ser-ne la causa, ja que en primer lloc una estrela ha d'estar molt calenta perquè es puga desencadenar una reacció de fusió nuclear. La fusió tan sols pot mantindre les altes temperatures, no pot escalfar l'estrela. Una resposta més correcta és que les estreles estan calentes perquè s'han col·lapsat. Les estreles es formen a partir de nebuloses gasoses difuses; en condensar-se el gas de les mateixes per a formar una estrela, el potencial energètic gravitacional del material és alliberat, primer com a energia cinètica i finalment com a calor, en incrementar-se la densitat. Són totes les estreles iguals? Les estreles tenen moltes coses en comú: Totes són esferes col·lapsades de gas dens i calent (majoritàriament hidrogen), i produïxen reaccions de fusió nuclear que s'escauen a prop del centre de cada estrela en el cel. No obstant açò, les estreles també presenten una gran diversitat en algunes de les seues propietats. Les estreles més brillants, brillen quasi 100 milions de vegades més que les més febles. La temperatura superficial pot variar des d'uns pocs milers de graus fins a 50.000 graus Celsius. Estes diferències es produïxen fonamentalment per les diferents masses: Les més grans són més calents i brillants que les més xicotetes. La temperatura i la lluminositat també depenen de l'estat evolutiu de l'estrela. Què és la seqüència principal? Seqüència principal La seqüència principal és l'estat evolutiu d'una estrela quan l'hidrogen en el seu nucli s'està fusionant. Este és el primer (i el més llarg) estat de la vida d'una estrela (sense incloure les fases d'un protoestel). El que li passa a una estrela una vegada que es queda sense el seu nucli d'oxigen es tractarà en l'article de l'evolució estel·lar (més avant). Quant duren les estreles? La vida d'una estrela depén molt de la seua massa. Les estreles amb més massa són més calents i brillen molt més, provocant que el seu combustible nuclear es consumisca molt més ràpidament. Les estreles més grans (unes 100 vegades més grans que el Sol), es quedaran sense combustible en uns pocs milions d'anys; mentre que les estreles més xicotetes (amb aproximadament un deu per cent de la massa del Sol), en consumir molt menys, brillaran (tot i ser febles) durant bilions d'anys. Cal tindre present que és molt més temps del que porta l'univers d'existència.